Resultats de la cerca
Es mostren 1897 resultats
Irati

Vista del bosc d’Irati
© Laura Martínez Ajona
Riu
Riu de Navarra, afluent de l’Aragó per la dreta (91 km).
Neix als Pirineus occidentals i desemboca prop de Sangüesa El bosc d’Irati s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola 2000 ha
castell de Montesquiu
Vista del castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Castell
Antic castell del poble de Montesquiu (Osona).
El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis Les primeres notícies són del 1285 Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell 1285-1337, i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia dels Besora passà per casament als Canet 1390-1425, als Peguera 1425-1525, als Descatllar 1525-1760 i als Queralt, comtes de Santa Coloma 1760-1850 El castell passà per compra a la família Safont de Vic…
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica N'…
poltre | poltra

Poltres al darrere d’una egua
© Laura Martínez Ajona
Cavall, egua, joves.
Jaume Llaverola Vidal

Jaume Llaverola Vidal (a l’esquerra)
Francesc Xavier Martínez
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins.
Format a l’Igualada HC, amb el qual debutà en la màxima categoria, la temporada 1992-93 assolí la Copa d’Europa, la Copa del Rei i la Lliga Catalana Passà al FC Barcelona 1993-94, amb el qual guanyà la Copa del Rei, i l’HC Piera 1994-95, i després tornà a l’Igualada 1995-2004 i conquerí quatre Copes d’Europa més 1995, 1996, 1998, 1999, quatre Supercopes d’Europa 1995, 1996, 1999, 2000, dues Lligues 1995, 1997 i una Lliga Catalana 1999 Fitxà pel CH Lloret 2004-05 i per l’HC Liceo 2005-10, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2010 Retornà un any a l’Igualada i jugà al Blanes HCF 2011-14, i…
Sergi Miras Valero

Sergi Miras Valero
AKOPS D’STICK / FRANCESC XAVIER MARTÍNEZ
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Cerdanyola Club d’Hoquei, passà a l’Hoquei Club Sentmenat i al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà dues OK Lligues 2005, 2006, una Copa del Rei 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006, una Copa d’Europa 2005, una Copa de la CERS 2006, dues Copes Continentals 2005, 2006 i una Copa Intercontinental 2006 Fou cedit a l’Alcoi i al Cerdanyola i, tot seguit, fitxà pel Club Patí Sitges, el Club Patí Vilafranca i el Hockey Club Liceo, en el qual jugà dues temporades i guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2012-13 retornà al FC Barcelona…
campanulàcies

Flors de campaneta xinesa (Platycodon grandiflorus)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de sinandres constituïda per unes 1.200 espècies de plantes generalment herbàcies o sufruticoses, rarament alguna de llenyosa, herbes, mates i arbusts.
Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental
Bordeus
Façana de la catedral de Bordeus
© Laura Martínez Ajona
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament de la Gironda i de la regió administrativa de la Nova Aquitània, França, a la vora del riu Garona.
Gaudeix d’un clima oceànic, amb una temperatura mitjana anual de 12,9°C i una pluviositat de 1137 mm Centre industrial i comercial refineries d’oli i de sucre, indústria metallúrgica i química i refineries de petroli i drassanes El port, el sisè de França, a l’estuari de la Garona, importa carbó, fosfats, fusta tropical i del nord, cacauets, oli i sucre, i exporta vins i productes manufacturats Centre d’ensenyament superior Universitat de Bordeus, fundada el 1441 És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional Entre els monuments hi ha les restes de l’amfiteatre romà segle…
Paula Radcliffe

Paula Radcliffe (2008)
© Ronald Martinez/Getty Images for Laureus
Atletisme
Atleta anglesa.
Començà a destacar com a atleta en categoria júnior quan l’any 1992 es proclamà campiona del món de cros També aconseguí el títol de campiona del món de llarg recorregut en categoria absoluta el 2001 i el 2002, i alhora feu grans actuacions en les proves de mitja distància en pista Al seu palmarès hi ha, a més de diversos títols de campiona de la Gran Bretanya, la medalla d’argent en 10000 m als campionats del món de Sevilla 1999, la quarta posició en la mateixa prova als Jocs Olímpics del 2000 i als campionats del món d’Edmonton 2001, les medalles d’or en 10000 m als campionats d’Europa a…
Siuret

Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina