Resultats de la cerca

Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana Fou el primer secretari de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes i és vicepresident del Centre Cultural Català El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I

Aquest el cridà, i posà a casa seva Agraït, es penedí dels fraus en la recaptació i en prometé la restitució

Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur S'autoanomenaven companys o sants apartats i gaudien de popularitat Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble

Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620 El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera El 1640, amb motiu del vot per la…

Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre…

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…

Sembla que es tracta de Kafr Kanna, entre Natzaret i el llac de Tiberíades El tema de les noces de Canà ha estat tractat iconogràficament ja des d’època paleocristiana Destaca l’obra, de grans dimensions, del Veronès actualment al Musée du Louvre A la catedral de Barcelona es conserva, dins el retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell, una notable representació del tema

Presentà com a prova de passantia un aiguamans de forma clàssica, decorat profusament amb motius del més evident manierisme 1551 Poc temps després fou nomenat argenter de la reina, i es reincorporà de nou al gremi el 1587

Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528

Realitzà la seva passantia dins el gremi barceloní 1619, amb un aiguamans d’estil germànic El consell municipal de Barcelona li encarregà una imatge processional de Santa Eulàlia per a la seu 1644