Resultats de la cerca
Es mostren 1595 resultats
Vamba
Història
Rei dels visigots (672-680).
Noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva repugnància, i consagrat a Toledo pel setembre del 672 Les primeres accions del seu govern foren militars, per tal de subjugar els vascons i els asturs revoltats Rebutjà una invasió naval dels àrabs contra les costes del SE de la Península, i sembla que ho aprofità per a reconquerir Ceuta Però la més greu fou la rebellió del duc Pau, que arrossegà darrere seu una gran part de la Tarraconense i tota la Narbonesa N’existeix una narració apologètica de Julià de Toledo, favorable a Vamba Dominada la rebellió, el rei…
Martí Sureda i Vila
Grup escolar a Girona, de Martí Sureda i Vila
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte municipal de Girona (1890-1920).
Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…
Lluís Desplà i d’Oms
Cristianisme
Ardiaca major de la catedral i rector de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar.
Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers ifinsitot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa…
Viterbo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia Prosseguí sota el…
Urbino
El Palazzo Ducale d’Urbino
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a una altitud de 451 m, a la vall mitjana del riu Metauro, a 36 km de Pesaro al SW, és un important centre comercial i agrícola, amb indústries de la ceràmica, seda, etc És seu arquebisbal, i té universitat Notable municipi romà Urbinum Metaurense , pertangué a l’Església 756, i més endavant a la família Montefeltro Feu comtal l’any 1213, sota el seu domini augmentà poderosament i fou el centre d’un gran estat, transformat en ducat el 1443 Durant el segle XVI pertangué als Della Rovere, i el 1631 passà a l’Església Del 1808 al 1814 s’integrà en el regne d’Itàlia, i el 1860 passà a l’…
Tournai

Tournai La catedral de Nôtre-Dame
© OPT / J.P. Rémy
Ciutat
Ciutat de la província d’Hainaut, Bèlgica, a la riba de l’Escalda.
Important centre d’indústria tèxtil, té també indústries químiques i mecàniques i adoberies Antiga capital del poble nervi, més tard fou dominada per Roma, que l’anomenà Tornacum Presa pels alans 406 i pels francs salis 431, aquests la feren capital del regne merovingi Seu episcopal segle VI, passà al regne franc arran del tractat de Verdun 843 Més tard depengué del comtat de Flandes El 1187 fou incorporada al reialme francès Part de l’Imperi 1489, el 1518 fou recuperada per Francesc I de França, però l’emperador Carles V la reconquerí 1521 i, pel tractat de Madrid 1526, obligà aquell a…
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb l’Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins passat el cap de Cervera.
Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i…
Lluís Rigalt i Farriols
Paisatge , per Lluís Rigalt i Farriols
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la del seu…
Antoni Alsina i Amils
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i 1901 i a la de…
tau
Heràldica
Arqueologia
Cristianisme
Símbol sagrat egipci, en forma de creu egípcia o creu de tau, que porten a la mà algunes divinitats egípcies representades en monuments funeraris per a significar el triomf de la vida sobre la mort.
Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina