Resultats de la cerca

Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…

La capital és Ulundi Limita al NW amb les muntanyes Draken, al NE amb Eswatini i Moçambic, al SE amb l’oceà Índic i al SW amb Lesotho i la província del Cap Ocupa una plana costanera, sedimentària, perllongació de la de Moçambic, que s’aixeca fins als escarpaments de les muntanyes Draken L’amplada màxima d’aquesta plana, al N, forma la regió de Makatini Flats, on abunden llacs i llacunes El clima hi és tropical i humit, amb temperatures mitjanes superiors als 20 °C i precipitacions de 1000 mm anuals Tots els rius que drenen Natal són tributaris de l’Índic el riu més llarg és el Tugela La…

Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…

Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est…

Vista del costat de ponent del Toro, sobre Es Mercadal Amb els seus 350 metres d’altitud, aquest turó esdevé la màxima elevació de Menorca Yves Hennechart El Toro i altres turons de Menorca 29, entre els principals espais naturals de Menorca Es fa difícil parlar, sense exagerar, de muntanyes a Menorca, ja que les màximes elevacions de l’illa culminen al Toro, als 350 m d’altitud Però el naturalista hi trobarà molts trets de «muntanya» biològica el relleu ha impedit la transformació completa de la vegetació forestal, existeix contrast marcat entre l’obaga i el solell, i s’hi refugien…

El relleu, predominantment muntanyós, culmina a l’Apo 2 953 m, volcà actiu prop de Davao El clima és tropical, amb temperatures elevades i constants i pluges abundants tot l’any 27° pel gener, 27° pel juliol i 1 625 mm a Davao El bosc dens cobreix les muntanyes, on viuen en estat primitiu els negritos, pigmeus d’origen incert La població es concentra a les planes litorals i a les alluvials de Cotabato i Davao, on hom conrea arròs i cocoters prop de Davao hi ha conreus d’abacà cànem de Manila, ananàs i fruites tropicals La pesca i l’explotació forestal són força importants La indústria es…

El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’…

Antic terme municipal adscrit el 1936 a l’Alta Ribagorça i annexat el 1972 al municipi actual, el nucli, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall al vessant oriental de la muntanya de Sant Quiri, on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas Els abundants afloraments granítics i esquistosos, una ampla faixa de gres vermellós i jaciments carbonífers fan que el terreny, malgrat l’abundor d’aigües, sigui de vegetació molt pobra, especialment arbòria Escampats pels vessants de les muntanyes del terme, i molts d’ells despoblats, hi havia els llogarets de Buira…

Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3000 m 3 /seg a la…

Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central i que només…