Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
Rafael Solanic i Bàlius
Maternitat , de Rafael Solanic i Balius
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església…
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII…
Joan Casas i Fuster
Literatura catalana
Crític teatral, traductor i dramaturg.
Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc Fou guardonat amb el…
,
Cesária Évora
Música
Cantant de Cap Verd.
De família molt pobra i filla d'un violinista, de jove començà a cantar en locals públics mornas i coladeras , gèneres de cançó popular i que li valgueren un reconeixement considerable al seu país, malgrat el qual no aconseguí superar les seves dificultats econòmiques i personals A començament dels anys vuitanta anà a Lisboa, on enregistrà algunes cançons que no tingueren ressò El 1988 fou persuadida per anar a París a enregistrar el seu primer disc, La Diva aux pieds nus títol referit al seu costum de cantar descalça, amb el qual obtingué un èxit immediat que fou l’inici d’una…
,
Mossul
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Nínive, Iraq, a la dreta del Tigris.
Hi ha jaciments de petroli a les proximitats, i hi funciona una refineria Centre comercial i nus de comunicacions, és la tercera ciutat de l’Iraq en importància La ciutat vella, emmurallada en semicercle, és l’estampa d’una ciutat turca del segle XIX Fou construïda a la riba oposada de l’antiga Nínive , a la qual succeí en ser destruïda el 612 aC Centre important de l’Església nestoriana, el 1258 fou arrasada pels mongols Després d’una etapa a mans dels perses, des del començament del segle XVI formà part de I'imperi Otomà , i després de la Primera Guerra Mundial, la ciutat i el territori…
Claudio Pavone
Historiografia
Historiador.
Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com…
Enric Batlle i Durany
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92…
Ramon Simó i Vinyes

Ramon Simó i Vinyes
© Barcelona Cultura / Ajuntament de Barcelona
Teatre
Director i escenògraf teatral.
És professor d’interpretació i direcció escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona Iniciat en el teatre universitari Lo Canonge Ester Convidafestes , 1983, en collaboració amb F Massip, aviat s’incorporà al teatre professional primer com a escenògraf, particularment amb El Teatro Fronterizo Els bons dies o Primer Amor , ambdues de Beckett, i després com a director escènic tant al teatre públic CDGC, Mercat de les Flors com al privat Sala Beckett, La Fura dels Baus, Sèmola Teatre Muntà peces de Sergi Belbel Elsa Schneider , 1989, Jordi Pere Cerdà 1990, Quatre dones i el sol , premi…
Luxemburg

Luxemburg. Església de Sant Joan.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital del Gran Ducat de Luxemburg.
La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica Centre d’ensenyament superior Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el 1969 és seu…
Mòdena
Façana de la catedral de Mòdena (segles XII-XIII)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, entre el Secchia i el Pamaro, és un important centre comercial i nus de comunicacions Començà a créixer a l’època de la unificació italiana i ultrapassà les muralles que envolten la ciutat medieval de forma pentagonal Indústria d’automòbils Maserati, de material ferroviari i fabricació de calçats Universitat i diversos centres d’ensenyament Seu arquebisbal Habitada pels lígurs i pels etruscs, fou ocupada successivament pels bois segle V aC i pels gals segle IV dC Al segle VI fou conquerida pels llombards, que la disputaren als bizantins L’any 961…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina