Resultats de la cerca
Es mostren 2851 resultats
Funcions i signes vitals. Mort clínica/mort biològica
Són anomenades funcions vitals les activitats orgàniques del tot imprescindibles per al manteniment de la vida Els signes vitals són aquelles característiques de l’activitat orgànica d’una persona que poden ésser observades o percebudes per altres persones, i que indiquen, a grans trets, l’estat de les funcions vitals L’òrgan central del cos, que coordina i controla les funcions de tots els altres, és el cervell Per això, es pot considerar que l’activitat cerebral és la principal funció vital, ja que si el cervell s’inactiva, la resta dels òrgans i sistemes de l’organisme deixa de funcionar…
Abscés hepàtic
Patologia humana
Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que…
aprosòdia
Medicina
Alteració del llenguatge caracteritzada per la pèrdua d’entonació i la manca d’emoció, d’èmfasi i de ritme en la parla.
La causa és una alteració en l’hemisferi no dominant del cervell que pot ser provocada per múltiples factors Tot i que la aprosòdia pot ser causada per un estat depressiu, és un símptoma força freqüent de la malaltia de Parkinson
tolil
Química
Cadascun dels tres radicals isòmers derivats del toluè per pèrdua d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell aromàtic d’aquest.
estat crepuscular
Patologia humana
Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència, mantenint la capacitat per a efectuar involuntàriament accions que després hom no recorda.
-ilidí
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de tres hidrògens, deixant tres valències lliures, en el mateix àtom de carboni.
-ilidè
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de dos hidrògens, deixant dues valències lliures, en el mateix àtom de carboni.
-ilè
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de dos hidrògens, deixant dues valències lliures, en dos àtoms de carboni distints.
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
sulfur
Química
Dianió, de fórmula S2 -, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula.
L’anió sulfur existeix en forma discreta en les dissolucions fortament alcalines dels sulfurs alcalins i alcalinoterris Presenta caràcter reductor i és un agent precipitant d’ions metàllics d’abast molt general, i gràcies a aquesta propietat té aplicació en anàlisi química qualitativa