Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
guerra de Successió de Polònia
Història
Conflicte bèl·lic que del 1733 al 1735 enfrontà França i els seus aliats amb Àustria, Rússia i Saxònia.
A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre…
Santa Maria de Marçà
Art romànic
La parròquia de Marçà és documentada per primera vegada a la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154 Tanmateix la vinculació d’aquesta parròquia a Tarragona durà poc, perquè en la dotalia de la catedral de Tortosa del 1178 hom assignà al seu bisbat, entre d’altres, l’església de Marçà amb els seus termes La inclusió definitiva de la parròquia de Marçà dins el bisbat de Tortosa es produí el 1203 arran d’un pacte entre el bisbe de Tortosa i l’arquebisbe de Tarragona sobre els límits dels seus bisbats Més endavant també és esmentada els anys 1279-…
Castell de Clarà (Torredembarra)
Art romànic
Prop de la costa, damunt d’un tossal, s’aixecava l’antiga quadra de Clarà, avui nucli agregat a Torredembarra L’origen medieval de la quadra de Clarà fou conseqüència de la donació que en van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 29 de març de l’any 1057, a favor de Guitard, Prolionisc, i Ollomar El document donava la situació exacta de la quadra, un territori extens dins el terme del castell de Tamarit, i apuntava el fet que la meitat de la donació es feia en alou i l’altra meitat en feu A banda de conrear els erms i edificar cases, s’obligava a bastir-hi una torre de…
Lluís Calderer i Cortasa
Literatura catalana
Mestre, activista cultural i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i es llicencià en filologia catalana Dedicat a l’ensenyament fins el 2004, any que es jubilà, fou també mestre de català per a adults a Manresa de les primeres promocions formades des d’Òmnium Cultural a l’inici dels anys seixanta, i mestre de català i de literatura catalana al projecte d’escola universitària de magisteri a Manresa dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona al final dels anys setanta Director teatral de la companyia interdisciplinària Art Viu 1964-68, posteriorment 1996 impulsà i dirigí el grup Faig Teatre 1996 Fou també promotor de l’…
,
L’Espagne telle qu’il est
Historiografia catalana
Obra de Valentí Almirall i Llozer que recull, en format de llibre, un seguit d’articles publicats en la Revue du Monde Latin.
Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…
Súmate
Associació de ciutadans i entitats cíviques i socials partidària de l’autodeterminació i la independència de Catalunya.
Es presentà el 3 d’octubre de 2013 a Bellvitge l’Hospitalet de Llobregat, amb la finalitat de fer arribar el debat sobiranista i els arguments independentistes a la població catalana majoritàriament castellanoparlant de l’àrea metropolitana, procedent o descendent de la immigració dels anys seixanta i setanta d’altres zones de l’Estat espanyol Amb el temps l’associació ha estès l’activitat a la resta del territori català Basa els seus arguments en una distribució més justa de la riquesa, de les oportunitats i d’un major benestar general en una hipotètica Catalunya independent Integrada al…
Demòstenes
Filosofia
Polític i orador, del dḗmos de Peània.
Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…
Bèlgica 2012
Estat
El primer ministre belga, Elio Di Rupo, va anunciar mesures d'austeritat al país per assegurar el compliment de l'objectiu de dèficit europeu © Consell d'Europa Tot just començar l'any, la Comissió Europea va advertir el Govern belga, encapçalat per Elio Di Rupo, de la necessitat de noves retallades per valor del 0,5% del PIB per assegurar el compliment de l'objectiu del 3% del dèficit imposat pel pacte fiscal Al mateix temps, es van publicar les dades que confirmaven que l'economia del país havia entrat en recessió l'últim trimestre del 2011 Tanmateix, el Govern va anunciar mesures d'…
clàusula guarentígia
Història del dret català
Clàusula (anomenada també pacte guarentigi) que, del segle XIII al XVIII, s’acostumava a consignar a l’escriptura de terç i en les de debitoris en general.
Per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma i autoritzava els jutges a procedir a l’execució dels béns de l’obligat, sense cap altre tràmit
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina