Resultats de la cerca

Sempre emprà únicament el nom de fonts com a pseudònim artístic D’infant fou deixeble de Mathilde Verne, alumna de Clara Schumann Quan tenia vuit anys debutà al Queen’s Hall interpretant el Concert núm 1 de PI Cajkovskij Aquest fou l’inici d’una activíssima tasca concertística com a nen prodigi, que els seus pares estroncaren el 1917 per a fer-lo estudiar a París, durant cinc anys, amb Lazare Lévy i Marcel Dupré Pels volts del 1923, cansat d’una activitat tan intensa i aconsellat per Henry Wood, es retirà durant un cert temps Reaparegué cap al 1928, any en què enregistrà el seu…

Pertanyent a una família del món de l’espectacle, ja a dos anys aparegué en un vodevil interpretat per la companyia dels seus pares, en la qual continuà actuant els anys següents com a bateria i ballarí de claqué, tot fent gires per diversos països A onze anys creà i dirigí una banda pròpia i ben aviat mostrà la seva extraordinària facilitat tècnica El 1937 entrà a formar part de l’orquestra de Joe Marsala, i després treballà amb Harry James, Artie Shaw i Benny Carter Durant la primera meitat dels anys quaranta formà part de l’orquestra de Tommy Dorsey Més tard actuà de manera…

Nasqué amb la intenció d’unificar diverses iniciatives d’entitats i grups locals per tal d’oferir espectacles als escolars i amb la intenció d’organitzar sessions de música, teatre i cinema Es creà a partir de l’experiència de Rialles, i es constituí un consell assessor integrat per Joan Casals, Pau Monterde i Antoni Verdaguer Inicià una acció combinada amb l’organització d’espectacles i l’actuació pedagògica a les escoles El 1981 estrenà un curt realitzat per Jan Baca, Toni Garriga i Antoni Verdaguer per donar a conèixer les seves activitats a les escoles i les associacions de pares…

La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’illustrador de contes infantils Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’ Unas páginas en negro 1949, Joan Fortuny i Armand Seville A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre 1950 Hay un camino a la derecha 1953 Once pares de botas 1954 Familia provisional 1955 Expreso de Andalucía 1956 Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Altas variedades 1960 Los atracadores…

Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom Arribà a una convivència pactada amb la universitat El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari convictori de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis Fou collegi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca Des del 1700 hi residiren pares missioners Expulsat l’orde 1767, la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves…

Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com…

Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal de reproduir-…

Governà el comtat d’Aragó en vida dels seus pares i heretà Pamplona del seu pare i Aragó de la seva mare, mentre que el seu germanastre, Ramir, rebé el territori de Viguera amb el títol de rei, si bé hagué de reconèixer la superior autoritat de Sanç II L’hegemonia exercida a la península Ibèrica pel califat de Còrdova inclinà el rei de Pamplona a enviar ambaixades de pau i amistat 971, 973 al califa al-Ḥakam II Hi hagué així uns quants anys pacífics que es trencaren quan castellans, lleonesos i navarresos aliats s’enfrontaren al sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban de…

Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren  Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa  Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la…

S'educà a l’Argentina, on els seus pares es traslladaren el 1928 La seva activitat començà als EUA amb quatre àlbums per a nens 1948, però fou a França i Bèlgica aproximadament el 1950 on aconseguí renom collaborant amb Uderzo , Sempé , Franquin , i d’altres El 1950 creà amb Sempé el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà una sèrie de llibres Després de supervisar Lucky Luke 1955 inicià una revista d’historietes illustrades per a tot tipus de públic, Pilote  1959, i creà, en collaboració amb Uderzo, el personatge d’ Astèrix que assolí un èxit extraordinari i aconseguí per…