Resultats de la cerca
Es mostren 3147 resultats
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació
restriccions econòmiques
Economia
Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.
Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació
telèfon tribanda
Telèfon mòbil que pot funcionar en tres bandes de freqüències diferents.
Els telèfons tribanda estenen les bandes de comunicació en telefonia mòbil existent al mercat americà Aquestes bandes no són sinó les freqüències de l’espectre radioelèctric reservades per les comunicacions mòbils a través de ràdio GSM/GPRS La banda dual, que dóna cobertura a Europa, se situaria en els 900 i 1 800 MHz a través de GSM per aquesta raó hom parla de GSM 900 i GSM 1800 En el cas dels EUA, s’hi afegeix la banda de 1 900 MHz Els dispositius tribanda, per tant, funcionen a 900/1 800/1 900 MHz
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
Sadurní Curp
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia
dobles cordes
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar al mateix temps dues cordes adjacents fregant-les alhora amb l’arquet.
Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual
plaer
Psicologia
Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
tonalitat
Música
Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, l’anomenada tònica en el sistema major-menor, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats.
Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment Com a sistema tingué una evolució progressiva els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s XIX Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina