Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
Môn
Illa
Illa de Gal·les, a la mar d’Irlanda.
Juntament amb l’illa d’Ynis Gybi Holy forma part del comtat de Gwynedd El relleu és format per valls pantanoses i turons residuals aprofitats per al pasturatge El sòl, poc fèrtil i el clima, humit i suau, han decantat l’economia devers les explotacions de tipus turístic el principal recurs, però, resideix en la ramaderia Dos ponts travessen l’estret de Menai tot unint Môn amb Galles Els seus habitants, de parla gallesa, es concentren a les principals ciutats Caergybi port de trànsit vers Irlanda, Biwmares i Llangefni, la capital
transformació
Física
Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.
En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior
secció eficaç
Física
Paràmetre característic de la interacció d’una partícula o feix de partícules fonamentals amb la matèria, que depèn del tipus d’interacció, de les partícules que hi intervenen i de llur energia.
Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc
redactor | redactora
Comunicació
Persona que té com a professió la redacció de texts en una publicació periòdica o una editorial.
A diferència del collaborador extern o l’escriptor, la dedicació del redactor és exclusiva i, en general, la seva activitat professional es desenvolupa físicament en el local de l’editorial o la publicació Hi ha una certa especialització entre els redactors hom pot esmentar el cap de redacció 1> i el redactor gràfic , que té al seu càrrec la recopilació i la selecció de la illustració d’acord amb els texts En l’àmbit audiovisual, hom parla també de redactors per a referir-se als professionals que elaboren informatius, butlletins de notícies, missatges publicitaris, etc
restriccions econòmiques
Economia
Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.
Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
telèfon tribanda
Telèfon mòbil que pot funcionar en tres bandes de freqüències diferents.
Els telèfons tribanda estenen les bandes de comunicació en telefonia mòbil existent al mercat americà Aquestes bandes no són sinó les freqüències de l’espectre radioelèctric reservades per les comunicacions mòbils a través de ràdio GSM/GPRS La banda dual, que dóna cobertura a Europa, se situaria en els 900 i 1 800 MHz a través de GSM per aquesta raó hom parla de GSM 900 i GSM 1800 En el cas dels EUA, s’hi afegeix la banda de 1 900 MHz Els dispositius tribanda, per tant, funcionen a 900/1 800/1 900 MHz
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació
Constantí Ribalaiga i Vert
Economia
Empresari hoteler.
Encara jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a l’Havana Amb el temps, esdevingué propietari de l’establiment, La Florida, que passà a dir-se Floridita El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intellectuals bohemis Fou el creador del combinat dit daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s’escampà més enllà de les Antilles Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante L’escriptor Ernest Hemingway en parla en la seva novella pòstuma, Illes en el Golf
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina