Resultats de la cerca

Fou creat el 1914 a partir de la fusió dels laboratoris de biologia marina de Santander, dependents de la Universitat de Valladolid i fundats el 1886, i de Porto Pi, dependent de la Universitat de Barcelona i fundat el 1906 Actualment és un organisme autònom de l’estat distribuït en una seu central a Madrid, diferents centres oceanogràfics costaners i algunes plantes experimentals d’aqüicultura A més, disposa d’una flota de sis vaixells oceanogràfics de diferent tonatge Per la seva carecterística d’organisme de competència estatal, l’Institut representa el govern espanyol davant…

Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1951 fundà el  Cor Madrigal , que dirigí fins el 1981 i amb el qual mantingué una intensa activitat que donà a conèixer gran part del repertori coral català i europeu dels segles XVI i XVII, i també el contemporani Més tard, per encàrrec de la Universitat de Barcelona, fundà la Coral de Ciències de l’Educació 1992, tasca que compaginà amb el projecte de recuperació de l’antiga capella de música de Santa Maria del Pi Barcelona, de la qual fou director des d’aquest any fins al 2005 Participà en jornades pedagògiques, i també en…

Correspon a l’actual Kawm al-Ǧu'ayf El seu nom egipci era Pi-emroye Fundada vers el 650 aC pels milesis, no es desenvolupà plenament fins al regnat d’Amasis 570-526 aC, de la dinastia XXVI, el qual hi concentrà el comerç grec d’Egipte i li concedí l’autonomia municipal Vila grega per excellència, exercí un monopoli sobre els productes egipcis exportats a Grècia, blat, fonamentalment i sobre els d’aquest país vers Egipte argent, sobretot Nectaneb I imposà una taxa sobre les mercaderies que entraven a Naucratis per afavorir el temple de Neith a Sais Estela de Naucratis Decaigué…

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb…

Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…

Estudià cant a Moscou i el 1963 entrà a formar part de la companyia del Teatre Bol’šoj Entre el 1960 i el 1967 guanyà diversos premis a Praga, Mont-real i Bucarest Aviat es distingí com a intèrpret de papers en òperes de compositors russos i també del Fígaro rossinià Després d’una intensa carrera en països eslaus, el 1975 debutà al Covent Garden de Londres com a Renato Un ballo in maschera i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Metropolitan de Nova York com a Alfredo Germont La Traviata Cantà també amb èxit a Viena i a l’Òpera de Wiesbaden, teatre on el 1987 interpretà el paper…

A vegades n'hi ha més d’un al temple d’Inari n'hi ha 400, i fins i tot arrenglerats, formant una espècie de pòrtic Generalment són de fusta i sense gaire ornamentació

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…

Estudià música i cant a Weimar i Frankfurt i el 1971 debutà a Heidelberg amb Orfeo ed Euridice Posteriorment actuà en diversos teatres d’òpera alemanys Stuttgart, Colònia, Munic i de la resta d’Europa Ginebra, Amsterdam, París, Roma, etc, a més dels Estats Units Houston Entre el 1976 i el 1980 interpretà papers wagnerians en el Festival de Bayreuth, especialment el d’Erda L’or del Rin L’any 1977 es presentà en el Festival de Salzburg i tres anys més tard cantà a Schwetzingen en la posada en escena d' Hippolyte et Aricie , de JPh Rameau El 1995 fou Fricka La valquíria a Essen…