Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
herbacol

Herbacols
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Flòsculs del card.
És emprada tradicionalment per a quallar la llet per a fer formatge o mató Per fer servir l’herbacol com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l’essència i és aquesta aigua la que s’aboca sobre la llet
nècora

Nècora
Wikimedia Commons (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids, que ateny uns 28 cm de llargària i 35 cm d’amplada, de color variable, que pot tenir unes taques més clares.
Té el front llis, sense dents ni lòbuls Es troba a tota la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic nord els exemplars de la Mediterrània tenen més pilositat que els de la mar Cantàbrica És comestible
mostela

Mostela
Graham Carey (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que ateny uns 15-27 cm, amb el cap allargat i les potes curtes i fortes.
És d’un color vermellós clar per sobre i blanquinós a la part inferior a l’hivern, però, pot presentar, tot ell, una tonalitat blanca L’espècie s’estén per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica És un animal molt actiu durant la nit Es nodreix, bàsicament, de mamífers molt més grossos que ell, com ara llebres i conills
morritort

Morritort
Krish Dulal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles basals lirades i fulles caulinars linears, de flors blanques i de fruits en silícula emarginada i alada.
Planta originària de Pèrsia, ha estat conreada des de temps antic Hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica
moixernó

Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
mill

Mill
Isidre Blanc (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles allargades amples i d’inflorescències paniculars denses i penjants.
Prové de l’Índia, però el seu conreu és molt antic És un cereal dels més importants, que serveix per a fer pa i per a aliment del bestiar en verd, és planta farratgera Pel seu valor nutritiu és un component important de la dieta alimentària, juntament amb la melca, en àmplies zones d’Àsia, Rússia i l’Àfrica occidental En canvi, a l’Europa occidental i als EUA hom l’empra només com a farratge, amb un conreu com més va més escàs
Jessye Norman

Jessye Norman
JohnMathewSmith (CC BY-SA 2.0)
Música
Soprano nord-americana.
Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…
,
Joan Miró i Ferrà

Joan Miró
Josepclopesbosc (cc by-sa 4.0)
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…
cualbra

Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra pudent R…
colomí

Colomins
Vijay Krishna (CC BY-SA 2.0)
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina