Resultats de la cerca
Es mostren 4059 resultats
Jaume Roca i Delpech
Pintura
Música
Pintor i músic.
Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc,…
Atles català

Atles català
Cartografia
Mapamundi dibuixat el 1375 i conservat a la Bibliothèque Nationale de París, enganxat sobre fustes.
Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic…
Leandro de Saralegui y López
Art
Historiador de l’art i erudit.
Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la…
batalla de Marató
Història
Militar
Batalla lliurada a la plana de Marató (dḗmos de la costa NE de l’Àtica) el més d’agost del 490 aC.
Els perses, volent castigar els atenesos perquè havien ajudat la rebellió de les ciutats jòniques, desembarcaren a la part nord de la plana, comandades per Datis i Artafernes Llurs oponents atenesos, seguint el consell de Milcíades, els atacaren, sense esperar els reforços espartans, i els obligaren a tornar-se a embarcar Els perses tingueren nombroses baixes i perderen grans efectius en l’operació La història antiga parla de Marató en termes d’elogi, i proposa la batalla com a model d’heroisme per part d’uns homes que defensaren la pàtria envaïda Tant fou llur valor i llur…
Guàrdia Manresana o de Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill va …
Timor Oriental 2014
Estat
L’alta despesa del Govern en els sectors no energètics va suposar un gran estímul per a l’economia de Timor Oriental l’any 2014, que va créixer un 8%, tot i l’alentiment del sector del petroli i el gas, el principal motor de l’economia El país va mostrar la taxa d’inflació més baixa en tres anys, un 3%, seguint la tendència mundial en els preus dels aliments L’any va estar marcat pel litigi fiscal entre el Govern i l’empresa americana ConocoPhillips, perquè la justícia va resoldre a favor de l’empresa petroliera Arran de la sentència, l’executiu va decidir l’expulsió de cinc…
Joan Salaia
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg.
Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…
,
Liechtenstein 2017
Estat
El Principat va continuar una evolució econòmica força privilegiada que garanteix al seu cap d’estat, Hans Adam II, de 72 anys, un suport ciutadà molt majoritari, atès que l’únic partit contrari a la seva continuïtat, la Llista Lliure, només té 3 dels 25 escons del Parlament Landtag, i no arriba al 13% dels vots I això malgrat ser la monarquia més poderosa de les existents a Europa, com ho demostra el fet que el príncep té la capacitat de destituir o dissoldre el Govern, vetar els resultats electorals i aprovar nomenaments judicials El 5 de febrer, es van celebrar eleccions legislatives Les…
Karen Uhlenbech
Matemàtiques
Matemàtica nord-americana.
Màster 1966 i doctorada 1968 per la Universitat de Brandeis, treballà en diverses universitats seguint el periple acadèmic del seu primer marit, el biofísic Olke Uhlenbeck, del qual se separà el 1976 Aquest any s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on desenvolupà gran part de la seva carrera fins el 1988, que passà a la Universitat d’Austin, Texas El seu camp de recerca és l’anàlisi geomètrica i les teories de galga , que s’apliquen a la física de partícules , les supercordes i la relativitat general , així com a les anomenades superfícies mínimes A més de les aportacions…
àrea metropolitana de Barcelona
Delimitació geogràfica establerta per una llei de 1968 per tal de facilitar la programació del territori que hom preveia que seria afectat pel futur creixement de Barcelona.
Comprenia les comarques de la regió de Barcelona llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona amb un total de 159 municipis, una extensió de 3297 km 2 i un poblament de 3386396 h 1968 Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d’ Esquema director, amb vigència fins al 2010 La població representava més del 66% 1966 de la del total del Principat i el 40% 1968 de la dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina