Resultats de la cerca

Organista en diverses ciutats italianes al principi de la seva carrera, arribà a ser mestre de capella el 1639 Fou un gran viatger i un compositor prolífic La seva producció musical, predominantment religiosa, inclou diversos volums de motets, misses i colleccions de salms Les seves primeres obres acostumen a ser escrites per a quatre o cinc veus i acompanyament d’orgue, mentre que en les darreres es reflecteixen els canvis estilístics que tenien lloc dins l’àmbit de la música religiosa al nord d’Itàlia i hi predominen els duos i els trios El seu duo Dulcis et suavissime Jesu…

Succeí a Paul Siefert com a organista a Danzig Estava interessat en una reforma de la litúrgia que comportés l’adopció d’estructures simples i accessibles a tothom Mentre que els seus collegues de Danzig Crato Bütner i Balthasar Erben triomfaren en la composició d’obres de gran envergadura, Strutz escriví obres breus de naturalesa intimista, com ara cançons sacres, diàlegs, petits concerts i passions oratori En destaca la collecció de setanta-sis cançons a quatre i cinc veus Lobsingende Hertzens-Andacht 'Cançons de lloança i recolliment', 1656, que substitueixen els tradicionals…

En 1635-37 fou mestre de capella a la catedral d’Udine Després cantà al cor de Sant Marc a Venècia i impartí classes de cant a l’Hospital dels Incurables de la mateixa ciutat Amb només vint anys ja era molt respectat Rigatti fou un destacat compositor de música sacra Publicà dos llibres de motets per a veu solista, tres de motets per a petit conjunt i diversos salms La majoria d’aquestes obres inclouen les parts per a instruments obligats, especialment el violí Entre les seves composicions destaca la monumental Messa e salmi parte concertati 1640, dedicada a l’emperador Ferran III El seu…

L’any 1563 obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Còrdova en unes oposicions disputades també per Diego Ximénez, mestre de capella interí des del 1561, i Gerónimo de Barrionuevo El 1566 es desplaçà a Zamora per ocupar el mateix càrrec Durant un quant temps treballà a la catedral de Valladolid Entre el 1579 i el 1583 exercí com a mestre de capella a la catedral de Santiago de Compostella i més tard tornà a Zamora, on encara exercia el magisteri de capella el 1593 Després d’aquesta data es perd la seva pista A l’arxiu de la catedral de Valladolid es conserva l’única…

Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un…

L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral Les seves habilitats musicals foren lloades pels seus…

Ha estat identificat amb el compositor Johannes Wreede, natural de Bruges, del qual es coneixen algunes obres litúrgiques en un manuscrit conservat a la Capella Sixtina A partir del 1476 Urreda era actiu com a cantor a la capella del duc d’Alba, García Álvarez de Toledo El 1477 ocupà el càrrec de mestre de capella al servei de la cort de Ferran d’Aragó, on restà almenys fins el 1481 De la seva producció s’han conservat diverses composicions religioses, entre les quals destaca un himne a quatre veus sobre la melodia litúrgica mossàrab del Pange lingua També escriví diverses…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels pocs…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i que, si l’atac…

Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980…