Resultats de la cerca
Es mostren 1405 resultats
Castell d’Aiguaviva (el Montmell)
Art romànic
El poble d’Aiguaviva és situat al NE de la serra del Montmell, a l’esquerra de la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu El lloc d’Aiguaviva s’esmenta des del segle X i, posteriorment, en algunes transaccions relatives al castell de Montmell, sempre com un honor que es concedia als qui tenien la comanda del castell de Montmell Foren senyors del terme durant els segles XVI i XVII els Aiguaviva El 1600 Joan d’Aiguaviva i Tamarit s’intitulava senyor del castell i quadra d’Aiguaviva, castell que fou malmès el 1648 per pertànyer a Francesc d’Aiguaviva, partidari aleshores de…
Salvador Reixac
Música
Violinista i compositor.
La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva producció musical…
Àngels Masià de Ros
Historiografia catalana
Medievalista.
Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots…
fill de la Sagrada Família
Educació
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Tremp (Pallars Jussà) en 1870-71 pel sacerdot Josep Manyanet i Vives, orientada a l’ensenyament de la joventut, predicació de missions i altres ministeris eclesiàstics.
El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant…
Eduard Castro
Hoquei sobre patins
Entrenador d’hoquei sobre patins.
Tècnic d’hoquei base des del 1981, fou entrenador del Club Patí Vilafranca 2001-03 i segon tècnic del Noia Freixenet 1998-01 i 2003-05 L’any 2005 arribà a la secció d’hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, on fou entrenador de l’equip júnior fins a la temporada 2011-12, excepte la 2010-11, que fou segon tècnic del primer equip Amb l’equip júnior guanyà cinc campionats de Catalunya i un d’Espanya Des del 2013 exercí de nou com a segon tècnic del primer equip i la temporada 2017-18 fou nomenat primer entrenador En finalitzar la temporada 2023-24 no fou renovat en el càrrec …
Manuel Fuxà i Leal
Escultura
Escultor.
Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…
Josep Baborés i Homs
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i sacerdot.
Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes A la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú hom conserva la Llibreta d’alguns versos fets per Josep Bavorés i Oms, rector de Gualba , que recull poemes en general de tipus satíric que segueixen els models barrocs catalans També deixà manuscrites obres en vers, com ara La Guerra del Francès a Gualba Història de la guerra de 1808 a 1814 Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit sense data…
,
Toni Rovira Lecha
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al collegi dels Maristes de Sants de Barcelona, destacà com a golejador i fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona Com a sènior, jugà a la UE Horta 1982-83, el Cerdanyola HC 1983-86, el CE Noia 1986-89, el CH Liceo 1989-93 i el CP Vilafranca 1993-98, equip amb el qual es retirà En el seu palmarès figuren dues Copes d’Europa 1989, 1992, dues Recopes d’Europa 1988, 1990, una Copa Intercontinental 1989, quatre Lligues 1988, 1990, 1991, 1993, dues Copes del Rei 1989, 1991 i tres Supercopes d’Europa 1989, 1991, 1993 Entre el 1986 i el 1993 jugà 77 partits amb la selecció…
L’Alt Penedès
Situació i presentació L’Alt Penedès té una extensió de 592,77 km 2 , una distància màxima de 36 km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m El terreny s’enlaira des dels 90 m del punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 m a la serra de la Plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les de l’Anoia i l’Alt Camp Tota ella és interior, situada entre les comarques de l’Anoia al N, el Baix Llobregat a l’E, el Garraf i el Baix Penedès al S i l’Alt Camp a l’W Els límits comarcals són en general ben definits en…
Sant Jaume de Castellmós
Església
Antiga església de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), vora la qual hi havia, el 1413, l’hospital de pobres.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina