Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
jou

Els tres tipus de jou emprats als Països Catalans
© Fototeca.cat
Agronomia
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, dos ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És emprat sobretot a la part…
Alonso de Proaza
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Humanista i editor.
Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…
Pere de Pou
Història
Noble de la Grècia catalana resident a Tebes, senyor de la torre de Gittina.
El 1361 fou nomenat lloctinent del vicari general dels ducats de Mateu de Montcada, comte d’Agosta i d’Adernò, durant la seva absència Aprofità aquesta avinentesa per a establir un govern tirànic, prengué a Jaume Frederic d’Aragó, antic vicari general, una forta suma de diners i els castells de Loidoriki, Salona i Veteranitza on collocà com a castellà Berenguer Soler El rei li ordenà que ho tornés, però s’hi negà i per tal d’enfortir la seva autoritat atacà l’almirall Roger de Lloria, que formà una aliança contra Pou L’enfrontament violent tingué lloc a Tebes —centre administratiu del ducat…
Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí
Història
Història del dret
Jurista i erudit.
Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’audiència Fou…
Pere Pi i Sunyer
Història
Política
Polític.
Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment a La Publicidad i El…
Juli Pi i Olivella
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Pere Romeu el contractà per a actuar a Els Quatre Gats, on es féu contertuli i amic de Picasso, SRusiñol, RCasas, PGener i altres artistes i intellectuals de renom Diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinellis Quan Els Quatre Gats tancà, donà el seu nom al teatret amb el qual actuà per tot Catalunya El seu titella més cèlebre fou l’anomenat Perico Els seus darrers anys tingué al seu càrrec les sessions infantils de titelles al Turó Park La seva germana Balbina Pi i Olivella Barcelona 1858 — 1890 fou actriu teatral Debutà el 1877 i actuà des d’aleshores regularment al…
Manuel Pérez
Història
Propagandista anarquista i de la CNT.
Tingué un especial paper com a organitzador de la Confederació Regional del Treball de les Canàries 1932-34 Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de Solidaridad Obrera el 1936 El 19 de juliol de 1936 es trobava a Palma Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel novembre del 1936 pogué fugir a Menorca De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca Publicà en diferents versions castellana…
Giuseppe Occhialini
Física
Físic italià.
Es graduà a Florència el 1929 El 1931 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i, amb Patrick Maynard Stuart Blackett , dissenyà i construí una cambra de boira , amb la qual féu recerques sobre raigs còsmics que permeteren descobrir el positró De nou a Florència 1934 marxà poc després al Brasil, en desacord amb el règim feixista, i posteriorment 1944 a Bristol, on contribuí a desenvolupar la tècnica de les emissions nuclears, que permeté descobrir els mesons π Tornà a Itàlia el 1950, on fou professor a Milà i a Gènova El seu pare Augusto Raffaele Occhialini Fossombrone 1878 — Gènova 1951,…
Màrius Mateo
Música
Músic compositor.
Cursà els primers estudis musicals a Buenos Aires i amb nou anys tornà a Barcelona, on, a l’Escola Municipal de Música, estudià amb Ibarguren, Pellicer, Lamote i Nicolau Actuà com a violinista, i el 1915 es presentà amb èxit al Palau de la Música Féu gires per Europa i diversos països d’Amèrica El 1921 s’establí a Mèxic, on residí del 1921 al 1925 en aquest país fundà una orquestra, que també dirigí, i exercí de professor de música Féu noves gires pels EUA i Cuba, i el 1926 fixà la seva residència a París És autor d’una sèrie de peces per a piano, que titulà Quadrets de la Costa Brava ,…
Joan López
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Prosista i lingüista.
Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed 2002 “La…
,