Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
mucopolisacaridosi
Patologia humana
Cadascuna de les malalties hereditàries caracteritzades per la manca d’algun enzim que degradi els mucopolisacàrids, per la qual cosa s’acumulen patològicament en els teixits orgànics.
Les principals són la mucopolisacaridosi tipus I o síndrome de Hurler , on la manca de l’enzim alfaiduronidasa determina nanisme, retard mental, deformitats esquelètiques, cardiopatia i hepatomegàlia la mucopolisacaridosi tipus II o malaltia de Hunter , amb manca de l’enzim iduronosulfatosulfatasa, semblant a la del tipus I però més benigna i d’afectació només masculina la mucopolisacaridosi tipus III o malaltia de Sanfilippo , en què la falta d’una sulfamitasa o una glucosaminidasa produeix retard mental profund i trastorns esquelètics més lleus i la mucopolisacaridosi tipus IV o síndrome de…
László Németh
Literatura
Escriptor hongarès, representant destacat del realisme psicològic.
Caracteritzat pel seu intellectualisme, s’inicià amb les novelles Gyász ‘Dol’, 1935 i Bün ‘El pecat’, 1936, on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar Seguiren Iszony ‘Fàstic’, 1947, Égeto Eszter 1957 i Irgalom ‘Pietat’, 1965, on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social Excellí també com a dramaturg en Történeti drámák ‘Drames històrics’, 1956-63 en dos volums i Társadalmi drámák ‘Drames de la societat’, 1958-64 en dos volums Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma ‘La revolució de la qualitat’, sis…
Joseph Needham

Joseph Needham
© Fototeca.cat
Bioquímica
Biòquímic, sinòleg i historiador anglès.
Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la UNESCO i el primer director…
Ot de Montcada i de Luna
Cristianisme
Cardenal.
Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’…
Clara Sánchez
Literatura
Escriptora castellana.
Es traslladà de jove a València i posteriorment a Madrid, on cursà filologia hispànica a la Universitat Complutense i on resideix Després d’exercir la docència universitària uns quants anys, es dedicà exclusivament a la literatura Participà també en un programa sobre cinema de Televisión Española i collabora a la premsa El País Ha publicat les novelles Piedras preciosas 1989, No es distinta la noche 1990, El palacio varado 1993, Desde el mirador 1996, El misterio de todos los días 1999, Últimas noticias del paraíso premi Alfaguara 2000, Un millón de luces 2003, Presentimiento 2008, Lo que…
James Edward Rothman

James E. Rothman
© The Kavli Prize
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el 2013 li fou…
Miquel Serra i Rosanas
Cristianisme
Eclesiàstic i promotor cultural.
Estudià magisteri i filosofia al seminari de Vic 1954-60 i teologia al Seminario Nacional de Misiones Extranjeras 1960-65 de Burgos, on residí fins el 1970 Ordenat de sacerdot l’any 1965, l’any 1970 anà al Brasil, on s’establí com a sacerdot a la parròquia de Sant Joan Batista de Vila Ipojuca São Paulo L’any 1990 fundà l’Associació Cultural Catalonia, amb seu a aquesta ciutat, amb la finalitat de constituir un centre de trobada per als emigrants catalans al Brasil i per a la difusió del coneixement de Catalunya en aquest país L’any 2010 fou guardonat per l' Institut de Projecció Exterior de…
Cercle de Belles Arts de València
Associació cultural creada a València per un grup d’artistes que, vers el 1894, s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.
Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, d’on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix hom hi dóna conferències i hi edita publicacions Té…
coltura promiscua
Geografia agrària
Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l’existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d’elles serveixi com a suport de les altres.
És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix amb petites…
Musée du Quai Branly

Musée du Quai Branly
© Christophe Alary
Museologia
Centre museístic creat el 2006 i emplaçat a París, dedicat a les arts i a les civilitzacions no occidentals.
Es planteja com un recorregut geogràfic en un únic espai, una gran sala de 5 000 m 2 , on s’exposen uns 3 500 objectes d’un fons museístic de 285 000 procedents de tots els racons del món A partir d’una llarga i sinuosa cinta que puja en espiral des de la recepció, s’accedeix a la plataforma de les colleccions, que s’agrupen segons els grans espais geogràfics d’on prové el fons del museu Oceania, Àsia, Àfrica i Amèrica L’exposició posa l’accent en la història de les cultures presentades, en la diversitat cultural i en el significat dels objectes El modern edifici fou concebut per l’arquitecte…