Resultats de la cerca
Es mostren 8063 resultats
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Jaume de Cardona i de Gandia, canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1443-1446)
Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de la capital…
Pablo Iglesias Turrión

Pablo Iglesias Turrión
© Podemos
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret 2001 i en ciències polítiques 2004, doctorat el 2008 per la Universidad Complutense de Madrid, d’on fou professor titular interí 2008-11 i nomenat professor honorífic 2014 Treballà a la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales CEPS, i és autor d’articles acadèmics Actiu des de molt jove en els moviments antiglobalització, collaborà en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres el diari Público , per a la televisió del qual presentà i dirigí un programa Cap de continguts de la productora Con Mano Izquierda 2010-15, fou tertulià habitual sobre temes polítics a…
cartoixa de Valldemossa

Aspecte de la cartoixa de Valldemossa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antiga cartoixa (Jesús Natzarè) de la vila de Valldemossa (Mallorca) fundada l’any 1399 per Martí I l’Humà, que cedí als cartoixans el palau reial que segons tradició havia fet construir el rei Sanç de Mallorca vers el 1321.
El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist Sogorb, que instaren la fundació El prior Miquel Oliver 1505-25 feu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446 Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli mort el 1678 De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o…
sant sudari
El sant sudari de Torí, en un positiu fotogràfic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llençol fúnebre amb què fou embolcallat el cos de Jesús.
A partir del s VII hom començà a parlar d’un sant sudari venerat a Jerusalem i després a Constantinoble a l’edat mitjana moltes esglésies es vantaven de posseir-ne l’autèntic Un d’aquests, que ha merescut l’atenció dels científics moderns, és el que hom venerà fins el 1997 a la capella de la Santa Sindone de la catedral de Torí des del 1578 el mateix que era venerat a Lirey de la Xampanya des del 1353 El 1997 un incendi destruí la capella, però el sant sudari pogué ser rescatat Es tracta d’un llençol de lli d’una sola peça 4,36 per 1,10 m que duu impresa la imatge —frontal i dorsal— d’un cos…
milícia
Història
Militar
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).
Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…
qüestió de les indulgències
Cristianisme
Controvèrsia motivada per les 95 tesis donades a conèixer per Martí Luter el 31 d’octubre de 1517.
Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II 1507 per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg a la qual pertanyia Wittenberg fou el dominicà Johannes…
José Manuel Durão Barroso

José Manuel Durão Barroso
© Comissió Europea / Limerick
Política
Polític portuguès.
Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University Washington, DC, els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata , ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu Ministre d’Afers Estrangers 1992-95 del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat primer ministre, càrrec que…
Joan Barril i Cuixart

Joan Barril
Periodisme
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí El Cafè de la República ,…
,