Resultats de la cerca
Es mostren 13085 resultats
Caràcters
Revista literària apareguda al País València, a l’octubre del 1992, amb una trajectòria en dues etapes.
La primera, amb el nom de “ Caràcters Revista d’informació literària ” s’estengué fins al mes de desembre del 1994 i, en aquests dos anys, la revista publicà deu números, sota la direcció i edició d’un equip que actuava de forma collegiada amb el nom de “Jordi de Sant Jordi” i era integrat per Vicent Alonso, Vicent Berenguer, Josep Iborra i Vicent Raga En aquesta primera etapa, el disseny de la revista era d’Enric Satué La segona etapa, ara amb el nom de “ Caràcters Revista de llibres ”, s’inicià a l’octubre del 1997, té com a editor l’Institut Interuniversitari de Filologia…
Grup d’Alta Muntanya
Esport general
Secció d’escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès (CMB) fundada el 1940.
Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya Entre els seus impulsors hi ha Ramon de Semir, Noel Llopis, August Panyella, Josep Piqué, Jordi Panyella, Carme Romeu, Ernest Mallafré i Francesc Blasi, als quals seguirien escaladors com Jordi Farrera, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé, Jaume Vendrell, Raimon Estrems i Jordi Casassayes, entre d’altres Durant els anys trenta els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat, com ara a les roques de la Portella i la Prenyada Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant…
Joan Rossell i Argelagós
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida Nascut en el si d’una família de músics el pare era cantor de la capella del Pi de Barcelona, el 1731 ingressà com a escolà de cant a la capella musical de la catedral de Barcelona, on romangué fins el 1739 Allà fou deixeble de Francesc Valls, Josep Picanyol i Josep Pujol El 1746 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de Tarragona, el mateix càrrec que obtingué, al gener del 1748, a la capella reial de Santa Anna de l’Almudaina, a Mallorca El 1763 prengué possessió de la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, vacant per la jubilació…
Pedro Calderón de la Barca
Música
Dramaturg castellà.
Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del mateix argument…
L’orgia
Cinematografia
Pel·lícula del 1978; ficció de 103 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Juanjo Puigcorbé, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Felipe G de Paco MUNTATGE Anastasi Rinos INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Joan, Alícia Orozco Cristina, Francesc Albiol Pau, Ricard Borràs Torras, Mercè Molina Laura, Josep Maria Loperena el pare, Vicky Peña Helena, Lali Seogorb Neus, Joan Borràs, Carme Elias, Assumpta Serna, Sílvia Munt, Rosa Novell, Pep Fortuny ESTRENA Barcelona, 21051981, Madrid, 27111978 Sinopsi Uns alumnes de l…
Històries de la Fira
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 96 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona, Imperia Film ARGUMENT Josep Maria Forn, José León GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA José FAguayo Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Sitges INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Suzette, Antonio Vilar Fèlix, Mara Lane Teresa, Frank Latimore Alfred, Manolo Morán el carterista, Miguel Gila, Francisco Piquer, Josep Maria Caffarel, Jesús Puche ESTRENA Madrid, 10021958, Barcelona, 21051958, TV,…
Barcino Films
Cinematografia
Distribuïdora d’art i assaig.
Fou fundada a Barcelona el 1967 per Josep Sagré i Pera i Joan Munsó Cabús El mateix any s’hi incorporà Víctor Sagi i Vallmitjana, es convertí en societat anònima, i s’installà a l’avinguda Diagonal, seu del grup Sagi Representada a Madrid per Ars Films-Ismael González, s’introduí en l’àmbit de l’art i assaig amb films d’un interès remarcable, especialment europeus Inaugurà com a sales especials el Savoy i el Rialto a Barcelona, els Alexandra i Galileo a Madrid, que compartiren les estrenes amb els Apolo Manresa, Elíseos Saragossa, Casablanca Alacant, Numancia Santa Cruz de…
Joan Minguell i Soriano
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida Fill de Joan Minguell i Vilasaló 1925 – 2000, que treballà en un laboratori de fotografia i als estudis de publicitat de Ricard de Baños fill i Ramon Biadiu Es formà en un laboratori de fotografia i el 1971 debutà com a segon operador en Timanfaya Amor prohibido , de José Antonio de la Loma, tasca que exercí en films posteriors La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde Una familia decente 1976-77, Lluís Josep Comeron La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978, tots tres de Francesc Bellmunt La ciutat cremada 1975-76, Antoni Ribas Companys, procés a Catalunya…
Antoni Caralps i Riera
Metge cirurgià.
Fill d’ Antoni Caralps i Massó i germà de Josep Maria Caralps i Riera Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957 i en una estada posterior a l’Hospital Necker de París 1960-62 s’especialitzà en nefrologia El mateix 1962 organitzà a l’ Hospital Clínic de Barcelona el primer dispensari específic de nefrologia de l’Estat espanyol sota la direcció d’Agustí Pedro i Pons Amb Josep M Gil-Vernet , creà a l’Hospital Clínic la primera unitat de trasplantament renal l’any 1964 El 1968 passà a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on fou cap del servei de…
Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
Partit polític
Partit fundat a Barcelona al desembre de 1985 per la confluència de Nacionalistes d’Esquerra, Renovadors d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional, que ja treballaven junts des de 1984 dins la coalició Entesa d’Esquerra Catalana.
Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124551 vots El 1987 participà en la creació de la federació Iniciativa per Catalunya IC , però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles amb Euskadiko Ezkerra,…