Resultats de la cerca

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El Eco de la…

Realitzà estudis eclesiàstics de filosofia i teologia a Roma i es doctorà en història a la Universitat de Salzburg El 1951 anà als EUA, on exercí de sacerdot catòlic durant cinc anys en un barri porto-riqueny de Nova York Del 1956 al 1960 fou vicerector de la Universidad Católica de Puerto Rico, a Ponce, d’on anà a Mèxic 1961 i fundà a Cuernavaca el Centro Intercultural de Documentación CIDOC El 1969 se secularitzà Fou autor d’una obra rigorosa i provocadora amb la qual intentà de subvertir els valors que constitueixen el fonament mateix de la modernitat humana i que hom té associat a signes…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena 1956, en 1959-60 amplià estudis als EUA, a l’Illinois Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on conegué Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Richard Neutra El 1964 fundà el seu propi estudi a Viena Integrà algunes de les formes del secessionisme vienès al repertori propi del racionalisme Els edificis resultants han estat definits com “arquitectura conceptual” En són exemples una llarga sèrie de botigues a Viena, obres per a l’empresa Siemens a Munic 1969-72 i els projectes del Museu d’Art…

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961,  Poemacto 1961,  A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967,  Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971,  Cobra 1977…

Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París En 1944-47 fou periodista a Combat , diari dirigit per  Albert Camus , el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé 1949, però la major part de la seva obra és formada per novelles  Les monstres 1953, Les embuscades 1958, La voie romaine 1960, Le palais d’hiver 1965, Ciné…

Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Fou catedràtic de retòrica i de grec a l’Estudi General 1545-58 —Universitat de Barcelona— El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia  1557 i  De octo orationis partium constructione libellus  —també coneguda com  Sintaxi —, amb comentaris seus i exemples traduïts al català Barcelona 1557…

Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina…

Interrompé els estudis artístics el 1924 per dedicar-se al negoci familiar, bé que no perdé contacte amb l’art i practicà la pintura de manera intermitent fins el 1942, que s’hi consagrà definitivament El 1944 exposà a París Mirobolus, Macadam et Cia , la primera d’una sèrie d’obres Corps de Dames , 1950 Sols et terrains , 1951-52 L’Hourloupe , 1962-64 elaborades amb materials nous i de rebuig També es dedicà a l’escultura, seguint els principis de l’ art brut , exposats per ell mateix i reunits a Prospectus et tous écrits suivants 1946, 1967 El 1948 en creà una societat i en…

Fill de Roderic Dies i germà de Manuel Dies de Calataiud , autor del Llibre de manescalia , vengué a aquest últim la seva baronia d’Andilla Convocà diversos certàmens literaris 1482, 1486 i 1487 en honor de la Puríssima Concepció El de l’any 1486, en vers, donà lloc a l’ Obra de la sacratíssima Concepció de la intemerada Mare de Déu , publicada per Lambert Palmar València 1487 a instàncies de Ferran Dies També feu publicar 1488 un opuscle on reuní la Vesió de Roís de Corella que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra, un sermó de Felip de Malla, en honor també de…

Doctorat en dret civil i canònic, i en teologia, excellí també en els estudis matemàtics i d’astronomia Fou collaborador, de l’astrònom mallorquí Vicens Mut El 1634, durant els exàmens públics realitzats a l’església del Collegi Monti-sion, de Mallorca, pronuncià una dissertació de lloança de les matemàtiques la Oratio in laudem scientiarum matematicarum El 1625, participà en el certamen poètic amb motiu de l’inici del procés de beatificació de la monja mallorquina Caterina Tomàs, amb unes  Quartilles a Santa Catalina Tomàs,  celebrat al mateix collegi Monti-sion, que foren …