Resultats de la cerca
Es mostren 90649 resultats
Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana
Organització formada el 1978 per una vuitantena d’escoles —la majoria cooperatives de pares o de mestres— creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada dels seixanta entorn de la institució Rosa Sensat.
Pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició d’escola activa d’abans de la Guerra Civil del 1936, foren un dels principals nuclis a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, estesos posteriorment per tot l’Estat espanyol i que inspiraren la reforma del sistema educatiu dels anys noranta El 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques, procés que tingué lloc del 1983 al 1988
Baltimore
Ciutat
Ciutat dels EUA, a l’estat de Maryland, a la badia de Chesapeake (l’aglomeració 2.382.172 h).
És un important nucli industrial indústria siderúrgica, alimentària, química i tèxtil, refineries de petroli, construcció naval i aeronàutica i un centre comercial Posseeix un dels ports més importants dels EUA, exportador principalment de cereals, cotó, tabac, carbó i derivats del petroli, i té aeroport És un centre de comunicacions ferroviàries, per carretera, marítimes i aèries Centre d’ensenyament superior, té nou universitats i colleges , entre els quals destaca la Johns Hopkins University, fundada l’any 1876 Malgrat que el primer establiment tingué lloc a…
brànquia

Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
Avesta
Conjunt de llibres sagrats del zoroastrisme que constitueixen encara les escriptures i el ritual dels parsis.
L’obra primitiva devia ésser destruïda en temps d’Alexandre el Gran A base dels fragments salvats i d’altres de reconstruïts de memòria, els sacerdots dels ss III-IV recompongueren un cànon de 21 llibres, conservat només en part L’actual Avesta es divideix en 5 parts Yasna sacrificis, llibre litúrgic, la part més important del qual és constituïda pels Gāthā sermons en vers probablement de Zaratustra, els elements més antics dels Avesta Visprat , invocacions litúrgiques, recitades a les festes Yasht , cants de lloança en honor de la divinitat Vendidad ,…
histèrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, d’èlitres molt durs, generalment lluents, i el cos sovint arrodonit amb l’abdomen sortint per darrere a causa del truncament dels èlitres.
Les antenes són doblegades en angle i acabades en maça Tenen potes retràctils Habiten sota les escorces dels arbres, en els excrements, en els cadàvers o bé en els formiguers
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
mestre racional
Història
Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
El càrrec —anàleg al que havia estat creat, el 1283, a Sicília per Pere el Gran— fou introduït a la fi del segle XIII i regulat el 1344 per les Ordinacions de Pere III, per les quals el mestre racional esdevenia un dels quatre grans oficials o dignataris de la cort, juntament amb el majordom, el camarlenc i el canceller Portador de la comptabilitat de tota la corona, fou al segle XV el personatge més important del consell reial, fins a la creació, el 1493, del Consell d’Aragó, que fou substituït pel tresorer general
Ot
Història
Literatura catalana
Senescal o dapifer dels comtes de Barcelona (1116-67) i potser trobador.
Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador Ot de Montcada esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175
,
Jean-Claude-Nicolas Forestier
Urbanisme
Botànica
Jardineria
Enginyer Des Eaux et Forêts i especialista en l’art dels jardins.
Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929