Resultats de la cerca
Es mostren 173290 resultats
Màrius Verdaguer i Travesí
Màrius Verdaguer i Travesí, segons un dibuix de G. Saiz de Morales
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura
Escriptor i pintor.
Nebot de Narcís Verdaguer i Callís i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era general Més tard…
Xavier Sala i Martín

Xavier Sala i Martín
Economia
Economista.
Es llicencià en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985 i es doctorà a la de Harvard 1990 Professor a la Universitat de Yale 1990-96 i professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-2005, des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia i consultor del Fons Monetari Internacional , del Banc Mundial i dels governs de diversos estats en via de desenvolupament Autoritat mundial en temes de creixement econòmic, ha escrit nombrosos estudis des d’un enfocament liberal És especialment remarcable Economic Growth , publicat l’any 1995 en collaboració…
Joaquim Codina i Viñas

Joaquim Codina i Vinyes
Botànica
Botànic.
Biografia Es llicencià en medicina a Barcelona el 1891 i exercí la professió al seu poble nadiu, pels voltants del qual herboritzà En Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca 1908 condensà aquestes recerques botàniques Micòleg expert, organitzà les primeres exposicions de bolets de Catalunya i fou coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya 1930 Publicacions 1908 Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca Impr Dolores Torres Girona 1910 “Un bon bolet " But Inst Cat Hist nat Any VII, núm 3-4 1911 Bolets Calendari del pagès per a l’any…
Anselm Barba i Balansó

Anselm Barba i Balansó
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la reina María de…
,
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…
, ,
Alfons Par i Tusquets
Anfós Par i Tusquets
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors…
,
Joan Isern i Solé

Joan Isern i Solé
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Actor teatral.
Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal
,
Renat I de Provença
Història
Comte de Provença i duc d’Anjou (1434-80), duc de Bar (1430-80) i de Lorena (1431-53), rei de Nàpols (titular: 1435-38 i 1442-80; efectiu: 1438-42), comte de Guisa (1419-24), rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72).
Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…
Trinidad i Tobago

L’illa de Tobago, amb les seves platges, és l’atractiu turístic principal de l’estat insular de Trinidad i Tobago
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag
Estat
Estat insular de l’Amèrica del Sud, a les Petites Antilles; la capital és Port of Spain.
La geografia La república és constituïda per Trinidad, la més meridional de les illes del Carib, i per Tobago, la qual és uns 32 km al NE de Trinidad Aquesta illa, situada a la costa nord de Veneçuela representa el 94% de la superfície total del país L’economia ha estat profundament transformada els darrers decennis, i ha passat d’una estructura agrícola a una fase d’expansió, per raó de l’explotació de rics jaciments de petroli, gas natural i asfalt elaborats íntegrament al país L’agricultura ocupa una desena part de la població activa, però solament contribueix amb el 2% al PIB 1993 Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina