Resultats de la cerca

Es formà als seminaris de Solsona i Tarragona i d’ençà del 1915 fou curador de l’Arxiu Capitular de Lleida Publicà diversos llibres d’història eclesiàstica relacionats amb Lleida com Alfonso de Borja en Lérida 1408-1423 1929 i El Beato Antonio M Claret en Lérida 1934

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més…

Era situat en una petita altura on hi havia hagut un poblat ibèric Sembla que va desaparèixer a conseqüència de la Pesta Negra i es tornà a poblar al segle XVIII en el cens del 1359 consten 25 focs i al 1395 surt com a possessió d’Hug d’Anglesola Posteriorment, el lloc ha estat ocupat per l’antiga masia del Mingot, que havia estat ocupada

L’antiga masia fou, des de temps antics, possessió del monestir de Poblet, que l’explotava directament o per arrendament els abats suenfrontaren sovint amb el batlle de Barbens i amb els senyors d’Anglesola El monestir portà aigua del riu d’Ondara durant la desamortització regava 174 jornals dels 231 que hi tenia La casa, molt reformada, conserva a la façana l’escut de l’abat Guimerà, que precisament es trobava a la granja la nit del 19 de novembre de 1575, quan es produí el paorós incendi de l’església del famós monestirpertanyent al monestir de Poblet

L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…

Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig 1139 El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel el 1399 era del deganat de Tàrrega i a mitjan segle XV era ja destruïda No queda tampoc cap rastre del…

El primer esment del castell de Sant Martí de Maldà és de l’any 1135, en què Galceran de Vergós i els seus germans Carbonell i Ponç van vendre a Berenguer Arnau d’Anglesola i la seva muller Guisla el castell de Sant Martí, en alou, i el castell de Maldà, en feu del vescomte de Cardona, per 15 morabatins Berenguer Arnau d’Anglesola, senyor de Bellpuig, fou el fundador de la línia de Bellpuig de la casa dels Anglesola Del 1152 és la notícia segons la qual Pere, segurament castlà, encomanà a Bernat de Conill els castells de Maldanell, Llorenç i Sant Martí…

Els orígens del castell de Bellpuig estan estretament relacionats amb els orígens d’Anglesola i altres indrets veïns Com aquests, Bellpuig devia ésser conquerit pels comtes de Barcelona a mitjan segle XI i més tard passà a mans de la família Anglesola Al començament Bellpuig rebia el nom de Puiolos Rubii Apareix així per primera vegada en un document del 1082, en què s’esmenten les afrontacions del terme del castell de Montalbà Vilagrassa El topònim Bellpuig no constarà fins més tard L’any 1139 un fill cabaler de la família Anglesola, Berenguer Arnau d’…

El poble de Castellnou de Seana és situat al sector de llevant de la comarca, tocant a la comarca de l’Urgell Des de l’any 1139 aquest indret formà part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig, que inicialment estigué en mans dels Anglesola, malgrat que altres famílies nobles, com els Gombau i els Ribelles, hi tenien possessions Fins a la desamortització del segle XIX, aquest indret es mantingué dins la senyoria dels Anglesola-Cardona i els ducs de Sessa La seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és documentada per primer cop en una…