Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1925 debutà al Teatro San Carlo de la mateixa ciutat en el paper d’Amneris Aïda Un any després fou contractada per A Toscanini per a cantar a la Scala de Milà en unes funcions de Don Carlo A partir d’aleshores reaparegué sovint en aquell teatre amb els principals papers de la seva tessitura i en òperes de G Verdi, R Wagner, C Saint-Saëns o ChW Gluck Destacada intèrpret dels papers dramàtics de G Verdi, com els d’Azucena Il trovatore , Eboli Don Carlo o Amneris, fou unànimement aclamada pel públic i la crítica Actuà sovint al Covent Garden de…

Emigrà a París amb la seva família durant la revolució soviètica i estudià cant a la capital francesa El 1930 debutà a Chicago amb Lorenzaccio E Moret i el 1933 protagonitzà Carmen a l’Òpera Còmica de París El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York amb el paper titular de Mignon , escenari on posteriorment actuà en diverses òperes de V Bellini i G Bizet, entre d’altres Especialitzada en els papers operístics de la lírica francesa, també cantà obres de compositors del segle XX com ara I Stravinsky -el 1951 fou Baba the Turk en l’estrena a Venècia de The Rake’s progress -…

Estudià al Conservatori de Nàpols, ciutat on debutà el 1923 amb el paper de La Cieca La Gioconda Un any més tard fou Preziosilla La forza del destino El 1928 es traslladà a Roma, on cantà Zanetto , de P Mascagni, i dos anys més tard fou contractada al Teatro alla Scala de Milà, on romangué fins el 1943 Parallelament, actuà al Covent Garden de Londres 1931 i a l’Òpera de París 1935 El seu repertori inclogué títols de G Verdi, P Mascagni, A Ponchielli, WA Mozart, E Humperdinck, R Strauss, E Bloch, G Rossini, J Massenet i V Bellini, entre d’altres Intervingué en diverses…

El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles…

Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830 i …

Estudià música a la Mannes School de Nova York i debutà el 1970 en un paper secundari de La flauta màgica al Metropolitan A partir d’aquest moment inicià una brillant trajectòria que la dugué als teatres d’òpera de París 1973 i als festivals de Glyndebourne 1973 i Salzburg 1974 El 1976 debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa al Festival d’Òpera d’Holanda El seu ampli repertori inclou òperes de C Monteverdi, WA Mozart, G Rossini, V Bellini i R Strauss, entre d’altres Ha estrenat obres de diversos compositors contemporanis, entre els quals cal esmentar D Argento, de…

Estudià direcció orquestral i composició al conservatori de la seva ciutat natal El 1920 debutà al Teatro Nazionale de Roma, i exercí la direcció en nombrosos teatres europeus i americans al mateix temps que acomplia la tasca de director musical del Teatro La Fenice de Venècia El 1938 fundà les temporades d’òpera de les termes de Caracalla i s’especialitzà en la direcció d’obres líriques, tant a Itàlia com a l’estranger El 1947 debutà als EUA i als festivals més prestigiosos d’arreu del món El 1963 participà per primera vegada en el Festival d’Edimburg dirigint Adriana Lecouvreur amb la…

Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva…

Estudià al Conservatorio San Pietro in Maiella de Nàpols, on fou deixebla de G Cigna A Palerm debutà al Teatro Massimo com a Liù Turandot , després d’haver guanyat un concurs de cant celebrat en aquesta ciutat Posteriorment hi cantà òperes de V Bellini, G Verdi, R Leoncavallo i G Donizetti Especialitzada en repertori líric italià, es feu famosa per la interpretació del paper de Violetta a La Traviata , de Verdi Contractada pel Teatro alla Scala de Milà, hi interpretà diversos papers puccinians durant els anys setanta El 1978 debutà als Estats Units -Chicago i Dallas- i feu…

És considerada una de les obres més destacades del bel canto italià del segle XIX la dificultat del paper de la protagonista la sacerdotessa dels druides, Norma, enamorada del romà Pollione i rival d’Adalgisa fa que només pugui ésser interpretada per sopranos molt destacades