Resultats de la cerca

Nascuda a Cuba, retornà amb la seva família a Barcelona, on féu els primers estudis A l’inici de la Guerra Civil Espanyola tornaren a Cuba, on Rovira rebé la formació universitària en biblioteconomia 1938-41, que culminà amb el doctorat en filosofia i lletres 1950-52 La seva tesi, Los epígrafes en el catálogo diccionario , fou publicada el 1952 i reeditada el 1966 Fou professora de biblioteconomia a la Universitat de l’Havana 1952-54 i directora de la biblioteca de la Universitat Catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a la mateixa ciutat 1953-60 Dirigí la revista Cuba bibliotecológica 1953-60…

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Fou cavaller i intervingué en lluites polítiques a favor de Ramon Berenguer IV de Provença i de Carles d’Anjou És autor de sirventesos polítics i de cobles satíriques, humorístiques i amoroses

Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços de la vila de…

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi  Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona…

Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903

Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…

Fill de  Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de…