Resultats de la cerca

Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…

Passà després als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

La publicació, coordinada des de l’Arxiu Municipal de Sueca i en la qual escriviren investigadors i erudits vinculats a aquest arxiu, tenia el subtítol de Quaderns d’història i cultura Deixà d’editar-se quan la nova corporació local sorgida de les eleccions municipals democràtiques de l’1 d’abril de 1979 enllestí una nova publicació Quaderns de Sueca En l’únic número aparegut de Manoll hi collaboraren autors com ara Antoni Furió “Lluís Boil contra els Vilaraguts un procés a la València del segle XV”, Andrés de Sales Ferri “Datos para la Historia de Sueca en el 1500”, Francesc Giner “El…

El 1899 emigrà a Cuba, on treballà com a inspector especial d’instrucció pública i secretari de l’associació de Comerç de l’Havana Amic del catalanista i patriota cubà Josep Conangla i Fontanilles, fundà la publicació “El Debate” a Pinar del Río i , a l’Havana, “El Comiquito” Fou collaborador de la revista “Bimestre Cubana” i també redactor del “Diario de la Marina” Dins de la seva extensa obra publicada, cal destacar, entre d’altres, a Cuba Eduquemos , La jura de la bandera , Tres conferencias pedagógicas , Los catalanes en América Cuba 1920, publicada a Barcelona el 1921 i amb una carta…

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…

El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny a la marjal…

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una amenaçadora reunió…

L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…

Els pasturatges són arrendats per al bestiar transhumant procedent de les serres d’Albarrasí El regadiu tarongers, hortalisses aprofita principalment l’aigua del subsol, a més de la del barranc de Carraixet l’horta, important, enllaça amb la de València a través del terme de Montcada de l’Horta Al secà hi ha cereals, vinya, garrofers i ametllers La terra de conreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris La indústria ha tingut una certa expansió construcció i ceràmica La vila 11893 h agl 2006, beterans 92 m alt, a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen islàmic…