Resultats de la cerca

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

Collaborà en El Crit de la Muntanya , El Camí , Arte y Letras , Revista de Castellón , Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i d’altres publicacions periòdiques Publicà la novella curta Llauradoreta 1915, el recull de narracions Bolangera de dimonis 1931, l’assaig El paisatge en la literatura valenciana 1934 i els estudis Pintors del Maestrat 1932, Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella 1935 i Pintores de Morella 1943, tots sobre els s XIV i XV Fou un dels principals impulsors de la Societat Castellonenca de Cultura

Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965

Té una primera etapa romàntica a la manera de Heine, Musset i Byron Raab til Polen ‘Crit a Polònia’, 1831, sobre la revolta polonesa contra els russos i la consegüent repressió, Danserinden ‘La ballarina’, 1833, Amor og Psyche ‘Amor i Psique’, 1834 i el volum de Poesier 1836-38 L’evolució cap a una poesia amorosa i mitològica —no germànica, sinó grecoromana—, antiromàntica i sovint pessimista, és assenyalada pel poema Venus 1841 a aquesta etapa pertanyen les novelles Adam Homo 1841-49 i Ivar Lykke 1866-73, i el recull Nye Digte ‘Nous poemes’, 1861

També exercí d’actor teatral, activitat en la qual debutà al Centre Nacionalista Republicà Després s’integrà a la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans A partir del 1939 actuà en nombroses pellícules i els darrers anys de la seva vida es dedicà al teatre radiofònic i al doblatge de films És autor d’ El crit de la terra 1961, comèdia ambientada en el món del teatre, i de l’adaptació del vodevil de Henry de Gorsse i Maurice de Marsan, Esposa de circumstàncies , estrenada el 1968

Doctora en filologia catalana i professora de dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha compaginat la docència amb l’escriptura dramàtica Guanyà el primer premi Lisístrata al Festival de Teatre de Sitges del 1981 amb El crit dins d’una capsa de cotó i el primer premi Cassandra el 1987 amb La vigília Ha publicat també La nit de les dues llunes 1990, Balneari celeste 1996 i El contraverí 1998, que aplega cinc peces seves de teatre històric Com a pedagoga, destaca el seu manual L’actor i la dicció 1997

Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres Publicà articles a la premsa carlina “Lo Borinot” i “Lo Crit de la Pàtria” i opuscles apologeticopopulars, llibres de caràcter festiu i moral els poemaris La boira , 1886 La tabola , 1890 i Lo pot petit , 1901 el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent , 1896, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya , 1891 i de filologia Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les , 1916 Traduí alguns dels Cantares gallegos de Rosalía de Castro Poesies gallegues , 1917

En aquesta localitat es produïren els anomenats fets d’Alcalá del Valle , el primer d’agost de 1903 una vaga de solidaritat amb els presos socials, iniciada pels anarquistes, fou durament reprimida per la guàrdia civil els obrers, al crit de “Viva la anarquía", dominaren la ciutat, fins que foren reduïts per noves forces de la guàrdia civil Centenars de persones foren empresonades, amb la qual cosa es repetí l’acció policíaca del 1883 Mano Negra i del 1892 fets de Jerez de la Frontera El 1908 una forta campanya de premsa obligà a alliberar els empresonats