Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Pere Ferrandis d’Híxar
Història
Fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la…
Maria Teresa Vernet i Real
Literatura catalana
Novel·lista, narradora, poeta i traductora.
Feu estudis de literatura, música i filosofia Collaborà a Art Novell , D’Ací i d’Allà , La Veu de Catalunya , La Revista i L’Avi Munné , entre d’altres, amb poemes, contes, proses, fragments de novella i traduccions Obtingué premis en diversos certàmens i concursos literaris És autora de novelles de caràcter psicològic, protagonitzades sobretot per personatges femenins, les quals reflecteixen un discurs recurrent en el feminisme català de l’època la importància de l’educació i de la cultura a fi de garantir la independència econòmica, moral i intellectual de la dona El dualisme amor passional…
,
Carles Pi i Sunyer
Literatura catalana
Assagista, memorialista i novel·lista.
Vida i obra Exercí bàsicament com a polític Entre els càrrecs que ocupà destaquen el d’alcalde de Barcelona 1934, 1936-37 i el de conseller de Cultura de la Generalitat 1937-39 Llicenciat en enginyeria, s’especialitzà en temes de caràcter econòmic i publicà alguns estudis en aquest àmbit, com L’aptitud econòmica de Catalunya 1927-29 Collaborà regularment a La Publicitat , Revista de Catalunya , “L’Horitzó”, “La Rambla”, “La Humanitat” i en altres publicacions professionals Publicà La vida i les lletres de Júlia de Lespinasse 1936, Tres aventurers italians a Barcelona 1936, les narracions de…
El telègraf elèctric. 1791-1882
El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo Barcelona, 1751 – 1828 El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí Línies telegràfiques utilitzades per l’emigració catalana i el telègraf elèctric dels Països Catalans Aquells mateixos anys, a Ginebra, París i Londres, uns altres científics de la…
Mites
Literatura catalana
Llibre de proses de Jordi Sarsanedas, publicat el 1954.
El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible un espai —l’…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca editada a Palma en dos volums per l’Editorial Moll, el 1982.
Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua catalana, sense…
Un lloc entre els morts
Literatura catalana
Novel·la de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…
Antoni d’Ocon i Guerrero
Cinematografia
Productor i director d’animació.
Vida Després de rodar i produir alguns curts en imatge real i d’animació, fundà els estudis i la productora D’Ocon Films Productions, amb els quals feu possible els llargs Com un adéu 1982, Pere Vila i Coll i l’infantil La tribu dels aurons 1986-87, Josep Lluís Viciana Ha estat promotor de sèries televisives, en règim de coproducció internacional, i que s’han emès per nombroses cadenes d’arreu del món, com ara El món màgic del màgic Bruffi 1984, 26 × 30’, de J Guitart i J L Viciana titelles i Els aurons 1987, 26 × 25’, de J L Viciana titelles A partir d’ Els fruittis The Fruitties , 1989-90…
vacunació
Acció de vacunar.
Com a pràctica científica fou iniciada per Edward Jenner, que emprà la inoculació de limfa d’animals infectats de vaccí per a evitar la verola en éssers humans 1796 El seu mètode fou divulgat pel francès Moreau de la Sarthe, per l’italià Luigi Sacco i pels alemanys Huefeland i Heim, entre altres Louis Pasteur utilitzà gèrmens amb virulència atenuada per tal de prevenir o de guarir les infeccions causades per ells, i tingué èxits ressonants tant en el cas del carboncle 1881 com en el cas de la hidrofòbia 1885 Tot i que no s’havia interessat pel vaccí ni per la verola, el seu mètode recordava…
música de Granada
Música
Música desenvolupada aGranada (Andalusia).
Durant la dominació àrab la ciutat fou un important centre cultural, on totes les arts aconseguiren un alt nivell d’elaboració i sofisticació El mateix any de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics 1492 començà la construcció de la catedral, concebuda per a convertir-se en una de les més importants de tota la Península Ibèrica La música que s’hi practicà al principi fou bàsicament el cant gregorià, però molt aviat començà també a interpretar-s’hi la polifonia, tal com documenta un inventari del 1517 en el qual apareixen set volums de música polifònica a la catedral Avui dia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina