Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Juan Francisco García
Música
Compositor dominicà.
Format com a intèrpret de bugle i violoncel, a vint anys inicià la composició d’obres de caràcter lleuger interpretades en els cercles aristocràtics Compositor nacionalista, en el catàleg de les seves obres cal destacar Quartet per a cordes núm 1 1922 i la Simfonia núm 1 , aquesta darrera considerada com la primera simfonia composta a la República Dominicana Immers en una estètica romàntica, la música folklòrica dominicana l’influí intensament La seva obra inclou els gèneres orquestral, pianístic, cambrístic i per a banda
Tomàs Alaix
Cristianisme
Frare dominicà.
L’any 1559 fou professor de la Universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d’acabar les obres d’aquest convent Hom li atribueix un comentari a l’epístola als hebreus
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Pere d’Aragó
Cristianisme
Dominicà, missioner.
Hom ignora la seva filiació, però és esmentat com “de nació aragonesa” tenia per amanuense un llec de Tarragona anomenat també Pere Formà part d’una expedició de dominicans tramesa a Armènia en temps del papa Joan XXII, els quals, establerts a Querna, formaren, juntament amb un grup d’armenis, la comunitat dels Germans Unidors Dirigí la traducció a l’armeni de la part tercera i del suplement de la Summa de Tomàs d’Aquino 1347 i d’altres llibres d’Aristòtil, de Porfiri i Gilbert de la Porrée 1344, d’un breviari, d’un sermonari i d’altres llibres per a ús de la comunitat
Romeu Bruguera
Cristianisme
Teòleg dominicà.
Mestre en teologia a París 1306, fou, successivament, professor de teologia al convent de Lleida 1294, definidor del capítol general 1302 i provincial d’Aragó 1309 És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha una còpia incompleta salms 1 a 113 al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Bíblia rimada , i que també li ha estat atribuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París a partir del salm 39
Ramon Berard
Cristianisme
Missioner dominicà.
Abans de professar, ensenyà dret canònic a Lleida Anà com a missioner a Nova Espanya i a les Filipines 1678 Fou rector i canceller de la Universitat de Santo Tomás, de Manila Partidari de l’arquebisbe de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa Restà a Barcelona com a predicador més tard passà a Madrid, on fou nomenat procurador dels dominicans filipins Els seus escrits han romàs inèdits
Cebrià Benet
Cristianisme
Teòleg dominicà.
Ensenyà a París i a Roma Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic, Aculeus contra Iudaeos 1515
Gaspar Esteve
Literatura
Cristianisme
Escriptor dominicà.
El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis Roma, 1520
Pedro de Córdoba
Cristianisme
Missioner dominicà.
Anà a les Índies amb la primera expedició del seu orde 1510 i treballà a Cuba i a la costa veneçolana Propugnà una evangelització i civilització dels pobles autòctons dins la màxima independència de la societat colonial castellana, i exercí una gran influència sobre Las Casas Redactà una Doctrina cristiana Mèxic 1544
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina