Resultats de la cerca

Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels…

Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser sense fonament, d’…

Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…

Fill de l’impressor Joan Cortei, dit Corró , d’origen convers, i nebot dels impressors Joan i Francesc Trinxer, s’establí pel seu compte a Barcelona després de la mort del seu pare 1536 Fou llibreter de la generalitat, per a la qual imprimí alguns actes de cort El 1543 formà companyia amb els impressors Jaume Manescal, Joanot Amorós i Pere Montpesat per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis , d’Erasme El 1562 imprimí la Crònica de Ramon Muntaner, còpia, amb algunes esmenes lèxiques, de la publicada quatre anys abans a València, que dedicà a l’almirall de Nàpols Ferran de…

Entrà en la cancelleria reial i fou secretari i llatinista oficial de Carles I 1526 Actuà d’intermediari en els greus conflictes politicoreligiosos entre l’emperador i els protestants Admirador i seguidor d’Erasme, amb qui mantingué correspondència, el defensà de les possibles accions de la inquisició 1627 Una de les seves obres fonamentals, conseqüència dels greus moments polítics el saqueig de Roma, el 1527, és el Diálogo de Lactancio y un Arcediano o De las cosas ocurridas en Roma , on fa una defensa de l’actuació de l’emperador i una severa censura de caràcter erasmista La…

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et…

Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les…

Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant el vers o…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les…

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…