Resultats de la cerca

Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l…

Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de Barcelona…

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

Els primers números es dedicaren a la recerca humanística i científica de temàtica lliure Des del principi, el director i president de l’Agrupació, Joan Garí, i un consell assessor —on destaquen noms com Lola Badia, Joan Fuster, Vicent Franch, Alfred Giner, Pierre Guichard, Francesc Michavila, Alan Yates, Tomás Martínez o Joan Manuel Verdegal—, donaren vida a aquesta publicació, que inicialment es finançà per mitjà de subscripcions A l’abril del 1992 se signà un conveni institucional amb la Universitat Jaume I de Castelló per a la seva publicació i, des de llavors, la línia editorial es…

Denuncià les limitacions en la gestió econòmica imposades al govern de la Generalitat, fou contrària a la protecció de l’economia i proposà, alternativament, la millora dels procediments de fabricació, la racionalització de l’economia i l’ordenació de les fonts de finançament Hi collaboraren, entre altres, Josep A Vandellòs, Jaume Alzina i Josep Borrell i Macià

El primer de la sèrie fou format probablement partint d’uns annals de Cuixà del temps de l’abat Garí i continuat a Ripoll després del 985 fins el 1191 conté anotacions des de l’any 27 dC Uns altres rivipullenses copiats a Ripoll foren continuats en uns altres indrets l' Alterum Rotense o Cronicó Rotense II que s’iniciava amb el naixement de Jesucrist fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, i fou continuat fins el 1205 el Cronicó Dertusense II que s’iniciava el 1097, passat per Sant Joan de les Abadesses després del 1115 i portat a Tortosa vers el 1176 i continuat i interpolat fins…

Segons els seus criteris fundacionals, exposats per Frederic Udina i Martorell en la presentació del primer número, la revista pretenia publicar algunes de les contribucions del Curs d’Estudis Medievals organitzat anualment per l’esmentat Institut Amb el temps, aquesta orientació inicial s’ha anat ampliant, i ha passat a ser un recull d’investigacions dels membres de l’Institut i d’altres investigadors d’àmbit nacional i internacional Hi destaquen algunes contribucions de medievalistes de reputació internacional, com Robert I Burns, Geo Pistarino i Charles-Emmanuel Dufourcq, Georges Duby,…

Fou aixecada a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona al febrer del 1910 per Segundo de Chomón i el valencià Joan Fuster i Garí Chomón tornà el 1910 a Barcelona després d’haver treballat a París per a la Pathé i s’associà amb Fuster, exhibidor i comerciant de films i aparells Construïren uns estudis de rodatge i entre els mesos de febrer i novembre del 1910 arribaren a realitzar 37 films –una de les xifres més altes de la producció de l’Estat– entre còmics, de trucatges, històrics i adaptacions de sarsueles, sota la direcció artística de Chomón i distribuïts per la Pathé Frères Però…

Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la Universitat de Barcelona on fou deixeble de Manuel Milà i Fontanals i destacà com alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot  El 1907 publicà la valuosa edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, publicà el catàleg de la collecció…

Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema de la…