Resultats de la cerca

Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per…

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…

Net de Hassan al-Bana, fundador dels Germans Musulmans Es llicencià en filosofia i literatura francesa i es doctorà en estudis àrabs i islàmics per la Universitat de Ginebra És professor invitat a diverses universitats del món i presideix l’European Muslim Neetwork EMN a Brusselles És autor de Radical Reform Islamic Ethics and Liberation 2008

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble de la  neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure Ch Bally i A Sechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l’ estructuralisme i,…

Entre les seves obres més notables cal esmentar l’edifici dels laboratoris Sandoz d’Orleans 1952-55, el de les Assurances Vaudoises de Lausana 1956, la sitja de gra de Renens i sobretot l’edifici de la casa Nestlé, a Vevey Guanyador del concurs per a la realització de la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra 1960, aquest projecte fou dut a terme després de morir ell 1962-66

Recorregué una gran part de la regió mediterrània, especialment el País Valencià, Andalusia, Sardenya, Grècia, l’Àsia Menor i Pèrsia, i colleccionà un gran herbari, actualment conservat al Conservatoire Botanique de Ginebra El seu voluminós Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne 1839-45 és encara avui una de les obres bàsiques per al coneixement de les plantes d’Andalusia La seva obra cabdal és la Flora Orientalis 1867-88, fruit dels seus viatges per Grècia i el Pròxim Orient

Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz

Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel,…

Vida El 1923 fundà amb Jacques Béranger i Émile Taponier l’Office Cinématographique, que edità els primers Ciné-Journal Suisse També creà la productora Film AAP 1928, que esdevingué Cinégram en associar-se amb Alfred Masset D’altra banda, fou el primer que revelà pellícula pancromàtica a Suïssa, alhora que es dedicà a comercialitzar i a installar aparells cinematogràfics Operador de la Creu Roja Internacional, el 1931 arribà a París, i amb el seu fill Adrien fotografiaren Sous les casques de cuir Albert de Courville, sobre un argument de Francisco Elías i produït per Camile Lemoine Tots…