Resultats de la cerca

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de…

Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978

Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina

Obtingué la titulació el 1963 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i establí el seu propi estudi el 1967 a la Corunya La seva producció representa la recreació dels principis de l’obra d’Alejandro de la Sota, a l’estudi del qual treballà del 1963 al 1966 Treballà com a arquitecte per al Ministeri d’Habitatge del 1966 al 1986 i l’any següent s’incorporà a la Universitat de la Corunya, de la qual des del 2002 es catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics i Urbanisme L’atenció a les particularitats del lloc i la utilització d’elements de tecnologia diversa…

Format al Betis, jugà amb el FC Barcelona dues temporades 1995-97 i guanyà la Copa 1997, la Recopa 1997 i la Supercopa d’Espanya 1996 A continuació jugà de nou al Betis 1997-2000, al Nàstic de Tarragona 2000-01 i posteriorment al Racing de Ferrol, el Llevant, el Lugo i el Narón Balompé Fou dues vegades internacional absolut i una olímpic Amb la selecció espanyola sub-16 guanyà l’Eurocopa del 1988

Després del tomb electoral de l'any anterior, quan va arribar al Govern amb el suport d'una àmplia coalició d'oposició que va desallotjar el Partido Colorado del poder, el president Fernando Lugo va assumir el repte de reordenar un Estat ocupat durant dècades per un mateix partit a més, també va refermar el seu compromís de posar fre a la corrupció continuada en l'administració Un any després, el balanç no semblava satisfactori, i el percentatge d'aprovació popular a la seva gestió va caure més de la meitat, entre altres motius perquè no va accelerar la reforma agrària En canvi,…

Fill d’un guàrdia civil Estudià al seminari d’Astorga Canonge de Lugo i de Burgos, fou nomenat bisbe de Jaca 1904 i senador 1907-18 En les seves intervencions parlamentàries criticà sovint el govern Nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona 1913, parlà tot seguit català i s’integrà en els problemes del país instituí al seminari una càtedra de llengua, història i dret catalans Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas

El seu primer llibre Os eidos ‘Els patis’, 1955 ampliat i revisat successivament en 1974, 1981, 1985 i 1990 és la revelació d’una visió paisatgística d’intensitat sorprenent, on la solitud de les muntanyes de la seva comarca natal serveix d’expressió a la solitud de l’home Posteriorment conreà la poesia de signe polític o experimental Vietnam Canto , 1969 Letanía de Galicia , 1970 Poemas caligráficos , 1979 Do Courel a Compostela , 1988, sense abandonar la seva temàtica central, una visió de la solitud —la saudade — pròxima a l’angoixa existencialista Elexías do Caurel 1966, Muller para…

Conreà la crítica literària, amb el nom de Salvador Lorenzana Fou un dels fundadors de l’Editorial Galaxia, que dirigí durant molts anys És autor d’una extensa obra, amb un relleu destacat del gènere assagístic Historia da Literatura Galega 1951, Cos ollos do noso esprito 1949, Galicia no espello 1954, Un país e unha cultura 1973, Pensamento galeguista no século XIX 1984, Pensamento galeguista no século XX 1984, A xeración Galaxia 1996, les memòries O río do tempo 1991, la novella O cego de Pumardedón 1992, la guia Galici 1994, etc El 1963 ingressà a la Real Academia Galega, de la qual fou…

Vida S’installà a Catalunya al final de la dècada del 1960 com a venedor immobiliari A partir de la dècada del 1980 es començà a interessar pel vídeo i creà Ivex Films, que el 1987 s’associà amb Filmax La companyia es convertí en Filmax Group-Telegroup el 1990, quan Manuel del Val cedí a Fernández la marca Filmax, grup que presidí fins el 2010 L’any següent fundà la Sociedad General de Derechos Audiovisuales SOGEDASA per distribuir el material de la casa, destinat als cines i a la televisió La seva activitat com a productor es consolidà amb la creació, l’any 1995, de dues noves empreses a…