Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
diorama
La Rambla de Santa Mònica , diorama atribuït a Onofre Alsamora
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pintura feta damunt una superfície transparent, generalment de seda, en la qual, per combinació entre pintura opaca i pintura transparent, hom produeix efectes òptics mitjançant combinacions de llums.
En fou l’inventor el francès Daguerre
Falcó
Tríptic de la Mare de Déu de la Llet, oli sobre taula del cercle de Nicolau Falcó (vers el 1500)
Museu de Belles Arts de València (CC0)
Pintura
Dinastia de pintors valencians dels segles XV i XVI.
Oscillaren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó I , nomenat pintor de la generalitat de València el 1503 Probable fill o germà seu fou Nicolau Falcó I, l’únic de la família amb obres rigorosament provades com a seves Nicolau Falcó II València ~1500 — 1560, possible fill de l’anterior, succeí Onofre I en el càrrec de pintor de la generalitat, que exercí fins a la mort Fill seu fou …
Cristòfor Llorenç
Pintura
Pintor.
Considerat deixeble de Joan de Joanes Fou notari a Bocairent Féu un conjunt de teles arcaïtzants sobre sant Domènec per al convent de dominicans de Sant Onofre de Xàtiva València, Museu de Belles Arts Té altres obres a València —Sant Miquel dels Reis—, Elda, Castalla, Alaquàs, Quatretonda i Cabdet, on treballà amb el seu germà Onofre Llorens Hom ha dividit sovint la seva activitat entre dos pintors homònims que podrien ésser pare i fill
marquesat de la Torre de Carrús
Història
Títol concedit el 1690 al noble il·licità Onofre Miralles de Bonrostre.
Ha passat als Gómez i als Miralles de Imperial
Carrús
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), de poblament disseminat, 4 km al NW de la ciutat.
És centrat en l’antiga torre de Carrús , quadrada, per al senyor de la qual, Onofre Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús
Pafnuci
Història
Nom de nombrosos anacoretes d’Egipte als s. IV i V, venerats com a sants, confosos sovint per l’hagiografia i la iconografia.
Són coneguts, sobretot, un Pafnuci suposat autor de la Vida de sant Onofre , del qual havia estat deixeble, i un Pafnuci de Scete, deixeble de Macari, citat per Cassià, del qual hom conserva alguns apotegmes
Francisco Collantes
Pintura
Pintor de l’escola castellana, deixeble de Vicente Carducho.
La seva obra se centrà en els temes bíblics ambientats en fons paisatgístics d’influència flamenca Wildens, Arthois Les seves obres més destacables són la visió d’Ezequiel 1630, Museo del Prado i un Sant Onofre Universitat de Madrid
La ciutat dels prodigis
Cinematografia
Pel·lícula del 1998-1999; ficció de 150 min., dirigida per Mario Camus García.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona, Sogedasa Madrid, Tanaïs Com, France 3, SFP i Canal + França, Continental Filmes i RTP Portugal ARGUMENT La novella homònima d’Eduardo Mendoza en castellà, 1986 en català, 2000 GUIÓ MCamus, Gustau Hernández, Ester Cases, Olivier Rolin FOTOGRAFIA Acacio de Almeida Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Rafael Palmero MUNTATGE José María Biurrún MÚSICA Jean-Marie Sénia SO Adrien Nataff so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Olivier Martínez Onofre Bouvila…
Gaspar Vicenç Faiol
Cristianisme
Dominicà, professor de la Universitat de Lleida.
Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos