Resultats de la cerca

El convent de Santa Clara de Barcelona, avui desaparegut, representa la primera fundació de l’orde de les clarisses a Catalunya, un cop arribades a la ciutat el 1233 Agnès de Peranda i santa Clara d’Assís Entre el 1236 i el 1237 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va concedir a l’orde el dret a construir un convent de nova planta prop de la platja, en l’espai ocupat avui pel parc de la Ciutadella La documentació, encara ara una mica confusa, ofereix la data del 1249 com l’any en què ja estaven pràcticament acabats l’església i el convent, i d’altra…

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929

Fou una competició pionera, considerada el primer gran trofeu de club de la història del golf català Entre els seus guanyadors figuren Claudi Güell, vencedor en diverses ocasions i membre de la família que el 1912 impulsà la fundació del mateix club, degà a Catalunya

Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona

Fill de Vicenç Martorell  i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970

Organitzada per la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, té lloc al Bowling Pedralbes durant el mes de juliol És una competició d’exhibició disputada per categories individual i per equips, tant masculines com femenines, i l’única en què participen equips procedents d’Àsia, Amèrica i Europa que representen les respectives federacions continentals Hi participen seleccions amb els millors jugadors de l’Asian Bowling Federation ABF, l’European Tenpin Bowling Federation ETBF i la Pan American Bowling Confederation PABCON Els guanyadors han estat els equips de la PABCON 2008 i l’ETBF 2010

Fundat el 1989, l’han presidit Carlos Iranzo 1989-99, Fernando Gómez 1999-2003 i Roser Romero Els seus equips s’entrenen a les pistes del Bowling Pedralbes, que n’és la seu social Disposa de dos equips masculins i un equip femení de competició federada, els quals participen en la primera categoria de competicions estatals i internacionals En el seu palmarès destaquen les medalles de bronze 1997 i plata 1998 a la Copa d’Europa d’Equips Destaquen els jugadors Joan Ricart, Lluís Montfort, Marcial Ovide, Cristina Sanz i Sandra Torrents

Membre del Club de 7 a 9, disputà l’European Cup Teams 1974 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1983 amb la selecció espanyola Com a director del Bowling Pedralbes, afavorí l’organització de competicions, juntament amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, com ara el Trofeu Ciutat de Barcelona de Bowling, del qual fou impulsor, i fomentà la competició d’alt nivell esportiu Ha format molts dels jugadors que integren l’elit del bowling català, com Montserrat Badia, Lluís Montfort Rifé i Sandra Torrents, entre d’altres

És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona 1995, que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea , i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació En formen part els vint-i-set membres de la…

D’origen oriental, commemora la manifestació de Crist Les interferències amb la festa de Nadal d’origen occidental i del mateix segle IV donaren a l’Epifania un sentit diferent a l’Orient i a l’Occident Aquí li fou aplicat, desplaçat del Nadal, el caràcter de manifestació de Crist als mags A l’Orient, per contra, hi ha estat sempre commemorada la manifestació de la divinitat de Crist al moment del seu baptisme Això respon a una cristianització, a Egipte i Aràbia, de les festes del solstici d’hivern, el sis de gener a Roma s’esdevingué el mateix amb el Nadal, el 25 de desembre, que els…