Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Remo Giazotto
Música
Musicòleg i crític italià.
Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana 1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la interpretació Fou …
Francesco Maria Veracini
Música
Violinista i compositor italià.
Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental
Pietro degli Angeli
Literatura italiana
Poeta italià renaixentista, anomenat també Pietro Angelo Bergeo.
És autor de Poesie amorose 1589, d’una traducció italiana d’ Èdip Rei de Sòfocles i del poema èpic en llatí Sinade 1591 A petició de Torcuato Tasso revisà la darrera versió de Gerusalemme Conquistata
Francesco Algarotti
Literatura italiana
Poeta i assagista italià, exponent del cosmopolitisme cultural del s XVIII.
Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa repercussió en la…
Gregori VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Alberto di Morra en esdevenir papa (1187).
Cardenal i legat en diversos països 1155-78, arribà a canceller de Roma, on imposà un cursus especial d’escriptura dit stilus gregorianus Morí 57 dies després d’haver estat elegit papa
Charles Lock Eastlake
Art
Pintura
Pintor i historiador anglès de l’art.
Autor de quadres d’història, com Bonaparte a bord del Bellerophon 1815 Fou conservador de la National Gallery de Londres 1843-47 i president de la Royal Academy des del 1850
Guido Pontecorvo
Biologia
Genetista britànic d’origen italià.
La seva tasca docent i de recerca estigué vinculada sobretot a les universitats d’Edimburg 1938-45 i de Glasgow 1945-68, el departament de genètica de la qual dirigí Estudià els sistemes d’anàlisi genètica i els processos de recombinació genètica, i fou el primer a establir 1952 que el gen és constituït per unitats mutacionals separables per recombinació, però indestriables funcionalment, ja que actuen de manera unitària
Gillo Pontecorvo

Gillo Pontecorvo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre i amb actors…
Bruno Pontecorvo
Física
Físic nuclear italià.
Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin
Filippo Buonarroti
Història
Polític italià, naturalitzat francès.
Intervingué molt activament en les etapes successives de la Revolució Francesa, en el Club dels Jacobins i com a representant de la Convenció Al costat de Babeuf , fou el teòric de la conspiració dels Iguals i n'esdevingué el cronista Histoire de la Conspiration de l’Égalité , 1828
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina