Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
cap des Mossons
Cap (240 m) que tanca, a l’E, la cala d’Aubarca (municipi de Sant Antoni de Portmany), a la costa septentrional d’Eivissa, dit també cap d’Aubarca
o punta Roja
.
cala Roig
Cala
Cala de l’illa d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, a ponent de la badia de Portmany, entre la punta de sa Torre i el cap de la Bassa.
Corona
Partida
Venda de l’antic quartó de Balansat, actualment del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), una de les que formen la parròquia de Santa Agnès de Corona, poble conegut també amb el nom de Corona.
Sant Mateu d’Aubarca
Parròquia (mateuers; 185 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al N amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial Sant Mateu, creada el 1785 a la venda d’Aubarca aleshores del quartó de Balansat, centra un petit nucli de cases
Llums de petroli i anys seixanta
Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat del segle de…
es Port des Torrent
Cala
Cala de Sant Josep de sa Talaia, a l’illa d’Eivissa, fins on arriba el seguit d’urbanitzacions i d’hotels que tenen el centre a Sant Antoni de Portmany, però que pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
Eivissa
Eivissa Dalt Vila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa.
És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’…
Sant Agustí des Vedrà
Església
Parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), amb un nucli de població (1 375 h [1981], agustinencs o agustiners) vora l’església, de població disseminada i importants centres turístics, sobretot a la part de la seva costa que forma la vora sud de la badia de Portmany, amb una important concentració a Cala de Bou.
L’església de Sant Agustí sorgí amb la divisió en parròquies de l’any 1785
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
Les Balears: alternança política
Resumint en una sola idea l’evolució política de l’arxipèlag balear entre els anys 1995 i 2007, hom podria dir que s’ha caracteritzat pel reemplaçament de la tradicional hegemonia conservadora, que va marcar els dotze primers anys de poder autonòmic, per una situació d’alternança Si bé, igual que durant el període 1983-95, el Partit Popular PP ha continuat essent la força política més votada en les diferents eleccions autonòmiques i ha controlat la presidència de la comunitat autònoma en 8 dels 12 anys objecte d’estudi, la major capacitat del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE…