Resultats de la cerca
Es mostren 921 resultats
Els rapinyaires de la muntanya mediterrània
L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels extrems culminants tròfics…
endoll
Endoll
© Gudellaphoto - Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a connectar un aparell, una màquina, un llum, etc, a la xarxa elèctrica o a un cable o bé per a connectar dos cables entre ells.
Els endolls reben diferents noms, segons el tipus clavilles, preses de corrent , etc o segons el nombre de pols bipolars, tripolars , etc
borm blau
Borm blau
tato grasso (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses, d’ombrel·la en forma de cúpula, que pot atènyer fins a 60 cm de diàmetre; és de color blanquinós o groguenc, amb la vora perifèrica blavosa.
La boca és substituïda per nombrosos ostíols petits, que impedeixen l’entrada de grans preses Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània
trompeter
Trompeter
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels signatiformes, de la família dels macroramfòsids, d’uns 15 cm de longitud, de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, de musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb la primera aleta dorsal acabada en una espina llarga i dentada.
Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels Països Catalans
duc blanc
Duc blanc
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, d’uns 60 cm, de color blanc pur en el mascle i finament ratllat de fosc en la femella; té el cap molt arrodonit i sense orelles.
És un ocell principalment diürn que habita a les tundres àrtiques de l’hemisferi boreal, on caça preses molt grosses, com ara els èiders i les llebres nivals
argiope
Aracnologia
Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids, de mida bastant grossa que tenen l’abdomen groc, ratllat transversalment de negre.
Teixeixen una teranyina molt perfecta, de formes geomètriques, i s’hi installen al centre, esperant les preses N'hi ha força espècies que viuen al camp Són pròpies de climes tropicals i subtropicals araneids
micròfag | micròfaga
Biologia
Dit dels animals que es nodreixen de preses o partícules alimentàries microscòpiques.
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar les preses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
aviculària
Zoologia
Individu de les colònies de briozous que recorda molt, per la forma, el cap i el bec d’un ocell.
Les aviculàries són zooides transformats que tenen la missió defensiva de la colònia les dues peces articulades de què consten, en tancar-se, poden agafar les preses Possiblement tenen, a més, una funció respiratòria i nutrícia
comissari de la república
Dret administratiu
A l’Estat francès, representant del govern central al departament o a la regió.
Figura creada per la llei de descentralització del 1982, correspon a l’antigament anomenat prefecte és nomenat pel consell de ministres i exerceix el control a posteriori sobre les decisions preses pel consell general o regional