Resultats de la cerca

Advocat, presencià a Vic els avalots que precediren la guerra dels Segadors i també en presencià l’inici Indignat per l’actitud dels seus convilatans, el 1641 escriví una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït  en la ciutat de Vic des de l’any 1634 fins al de 1641 publicada a La Veu del Montserrat , XXV, 1902 Descriu vívidament l’esclat de la revolta del 1640 i insisteix reiteradament en la veracitat del seu relat

S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica

En 1931-32 treballà al ministeri d’afers estrangers del seu país i després de la guerra del Chaco 1928-38 s’exilià a l’Argentina Conreà el relat, amb volums com El guahjú 1938 i El pozo 1947 i la novella Hombres, mujeres y fantoches 1930, Mario Pereda 1939 i les més importants La babosa 1952, on denuncia els greus problemes socials del seu país i els personatges parlen simultàniament el castellà i el guaraní, La llaga 1964, Los exiliados 1966 i Los herederos 1976

Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades al s XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió

Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia

Les seves obres —diverses èglogues i una novella— foren impreses el 1554, mort ja l’autor, però foren conegudes manuscrites amb anterioritat Impregnat d’italianisme, conreà l’ègloga, bé que amb un sentit popular que enllaça amb les pastorelles medievals La novella O Livro de Menina e Moça restà inacabada És un relat sentimental en la línia de la Fiammetta de Boccaccio, però amb elements cavallerescs i pastorals La seva insistent menció de la saudade anticipa temes romàntics Hom li atribueix una ègloga, Crisfal , que és, en realitat, una novella sentimental versificada

Bona part de la seva obra, com Tauben im Gras ‘Coloms a l’herba’, 1951, Das Treibhaus ‘L’hivernacle’, 1953 i Der Tod in Rom ‘La mort a Roma’, 1954, ha merescut opinions molt divergents Tot i ésser una anàlisi inexorable dels mals de l’època, fou acusat d’un escepticisme destructiu i d’un nihilisme extravagant Es dedicà, per això, als llibres de viatges, com Nach Russland und anderswohin ‘Cap a Rússia i altres llocs’, 1958 i New York 1977 Conreà també el relat Romanisches Café ‘Cafeteria romànica’, 1972 i Jugend ‘Joventut’, 1976

Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral