Resultats de la cerca

Entrà a la Companyia de Jesús el 1758 Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona Fou membre de l’acadèmia de Màntua Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa Camerino, 1791, Vera idraulica teoria Cremona, 1817 El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna

Estudià medicina a València i a Madrid L’any 1932 obtingué la càtedra de medicina legal de Santiago de Compostella, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina 1951 Escriví La angustia vital 1950, El español y su complejo de inferioridad 1953, El descubrimiento de la intimidad 1955, La agonía del psicoanálisis 1945, El libro de la vida sexual 1968, Tratado de psiquiatría 1982, etc, i molts estudis de caràcter psiquiàtric, relacionats amb la…

Vida i obra Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831 Fou jutge de Catarroja 1835-40, alcalde de Sueca 1843 i 1854 i diputat a Corts 1844-45 Visqué uns quants anys a Madrid, on collaborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas , El Fandango  o La Risa , i a València a la segona època d’ El Fénix Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco 1859 En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular Collaborà amb Josep M Bonilla…

Fou regidor d’Almussafes 1979-83 i diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana des del 1987 Candidat d’UV a la presidència de la Generalitat Valenciana 1991, l’any 1995 fou elegit president del seu partit, en substitució de Vicent González Lizondo, a qui també substituí com a president de les Corts Valencianes el 1997

Llicenciat en teologia pel Seminari Metropolità de València 1963, en pedagogia pel Pontífic Ateneu Salesià de Roma 1968 i en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, fou ordenat de sacerdot l’any 1963 Vicari de la parròquia de Sant Ferran Rei de València el 1968, entre el 1979 i el 1984 fou delegat episcopal de Pastoral Familiar a la mateixa ciutat i director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal 1981-84, i entre el 1988 i el 1996 fou vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità de València, on des del 1996 al…

Catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de Valladolid 1973, és un dels motors més actius de la historiografia mèdica estatal És autor d’un gran nombre de treballs, entre els quals Idealisme i positivisme en la medicina catalana 1973, La introducción en España del método antiséptico de Lister 1973, Planos de hospitales españoles del siglo XVIII 1975, Carlos III y los chuetas mallorquines 1975, Cirugía española ilustrada y su comunicación con Europa 1976, Las polémicas lulistas y el Consejo de Castilla 1977, José Masdevall y la medicina española ilustrada 1980 i Medicina y…

Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València

Fou deixeble de Montserrat Torrent i es perfeccionà amb altres professors com M Chapius i M Guyard El 1978 fundà l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue Ha actuat com a solista en molts concerts arreu d’Espanya i de la resta d’Europa i ha estat convidat en nombroses ocasions per l’Orquestra de València És catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, centre que també ha dirigit Té un repertori molt extens, que inclou des d’autors barrocs valencians, com JB Cabanilles, fins a autors del segle XX, com Joaquim Rodrigo i Òscar Esplà Els seus nombrosos enregistraments discogràfics…

Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…

Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid des del 1973 És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres 1965 i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per…