Resultats de la cerca

Creà un món mític, basat en les tradicions paganes, proper a l’expressionisme i al surrealisme Rauhnacht 1931, Die Hexe von Passau ‘La bruixa de Passau’, 1935, Der Gigant ‘El gegant’, 1937, Bauernpassion ‘La passió dels camperols’, 1960, etc

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques

Fou conseller d’Oliver Cromwell i capellà de Carles II Pastor anglicà a Kidderminster des del 1641, fou privat del seu càrrec el 1662, en no acceptar el nou Prayer Book Fou un dels capdavanters del moviment no conformista de tendència calvinista dins l’Església anglicana D’entre les seves obres cal esmentar The Saints Everlasting Rest 1650 i l’autobiografia Reliquiae Baxterianae 1696

S'educà a Oxford La seva obra, composta abans dels vint-i-cinc anys, és típicament renaixentista The affectionate Shepherd 1594, Cynthia 1595 i The Encomion of Lady Pecunia 1598 Molts dels seus poemes foren atribuïts a Shakespeare

Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos, articles, etc,…

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al patetisme

Fill d’Oliver Cromwell, el succeí el 1658 com a lord protector d’Anglaterra, Irlanda i Escòcia Sense la forta personalitat del seu pare, no aconseguí de conservar l’aliança entre l’exèrcit i el parlament, i dimití el 1659

Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i Montague Grammar…

Treballà per a Estanislau I de Polònia a Nancy, on féu les portes de Sainte-Catherine i Saint-Stanislas Sota Lluís XVI fou, en retirar-se JAGabriel, primer arquitecte del rei gràcies a la protecció de Maria Antonieta, per a qui treballà a Versalles El 1782 i el 1784 féu, als jardins del Petit Trianon, el teatre, el Temple de l’Amor, el Belvedere i l' hameau , aquest darrer seguint el disseny de HRobert El seu estil és graciós i amable, però molt superficial

Pagès i periodista, ha estat la figura més destacada de la revista “Het Fonteintje” A mig camí entre la vida burgesa i l’alegria virgiliana de la natura, ha interpretat el seu vitalisme d’una manera irònica i enjogassada en versos aspres i de caire popular Ha publicat In den zoeten inval ‘La casa de Déu’, 1927-36, Heineke Vos en zijn biograaf ‘Heineke Vos i el seu biògraf’, 1933 i Wolfijzers en schietgeweren ‘Ceps de llop i escopetes’, 1942