Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
milà negre
Milans negres
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 50 a 55 cm, més fosc que el milà i amb la cua més curta i no tan forcada.
Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes
xot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 19 cm, que és de color gris marbrenc amb ratlles i taques més fosques i té petits plomalls com orelles als costats superiors del cap.
S'alimenta d’insectes, i habita en arbredes obertes, prop de cases de pagès i poblacions, des del NW d’Àfrica fins al centre d’Europa, i hiverna a l’Àfrica, al S del Sàhara És comú als Països Catalans
hipopòtam
Hipopòtam
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d’alçària i 4,5 tones de pes, de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, amb les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica al pla superior del cap.
És gregari i d’hàbitat aquàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d’Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l’extrem meridional del continent
tifinag
Lingüística i sociolingüística
Alfabet utilitzat per l’amazic.
Format únicament per caràcters consonàntics, sembla emparentat amb el líbic antic de la costa nord- africana Fou ja usat en nombroses inscripcions rupestres —noms de persones, frases amoroses, etc— al Sàhara central i, sobretot, al Fezzān En moltes tribus només les dones coneixien aquesta escriptura
‘Abd Allāh ibn Yāsīn
Història
Fundador de la secta dels almoràvits.
Establert vora el riu Senegal, organitzà militarment els seus seguidors posteriorment es dirigí al nord, on sotmeté les tribus del Sàhara Occidental i s’apoderà del Magrib En morir, el succeí en el poder, després d’una sèrie d’intrigues femenines, Yūsuf ibn Tašfīn
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels ploceids, de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 17 cm, que construeixen nius penjats en forma de globus o bé d’ampolla.
S'alimenten preferentment de gra, i habiten a Àfrica, al S del Sàhara i al S d’Àsia N'hi ha unes 70 espècies, entre les quals cal destacar el teixidor roig Euplectes orix , el teixidor groc Malimbus vitellinus i el teixidor de cap negre Ploceus cucullatus
garamant
Etnografia
Individu d’un poble nòmada de la Líbia interior del qual sorgiren probablement els tuàregs.
Coneguts per llur ferocitat, hom té notícia dels garamants des del segle VIII aC Llur cavalleria, equipada amb carros anomenats garamàntics , serví l’exèrcit d’Anníbal Introduïren l’ús del camell, obriren una ruta a través del Sàhara i empenyeren els pobles negres cap al sud
El Front Polisario declara trencat l’alto el foc del 1991 amb el Marroc
El secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali, anuncia que l’organització trenca l’alto el foc del 1991 i declara la guerra al Marroc L’anunci té lloc després d’un enfrontament amb forces marroquines a Guerguerat, a la frontera del Sàhara Occidental amb Mauritània
Els baguls del retorn
Cinematografia
Pel·lícula del 1993-94; ficció de 100 min., dirigida per María Miró González.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Antoni Baquer, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Gutiérrez Aragón, MMiró FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Juan Ignacio San Mateo MÚSICA Xavier Maristany SO Adolfo García, Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Marian, Jadeiya Baba Mohamed Nayat 1, Núria Rais Selma Nayat 2, Paulina Gálvez Dehiva, Muley Ahmed Melainin Ahmed, Ahmed Labbat Bachir, Deiba Bubacar Fàtima, Jalifa Sidi Azman Zein la mare, Mohamed Beissat Lauali, Jordi Dauder el pare, Montserrat Salvador l’àvia, Miguel Rivero Dávila…
Aminatou Haidar
Política
Activista política sahrauí.
Resident a Al-Aaiun, als territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc, entre el 1987 i el 1991 estigué desapareguda en les presons marroquines El 2005 fou condemnada a set mesos de presó, després d’haver sofert danys per la policia durant una manifestació i tortures durant els interrogatoris, i fou considerada presonera de consciència per Amnistia Internacional El seu cas obtingué repercussió mediàtica i rebé el suport d’associacions i polítics de països occidentals, cosa que permeté la seva expatriació A l’agost del 2006 les autoritats marroquines li negaren el passaport…