Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Al nord de Gaserans, sobre el turó més alt de la zona, hi ha la Torre de la Mora S’hi albira tot el pla de Gaserans, territori evidentment agrícola, i amb claredat el castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG632303 Hom hi arriba per la carretera d’Hostalric a SantCeloni A la dreta s’agafa el camí veïnal que porta a Gaserans, des d’on s’arriba a Can Lledó Un camí de bosc mena quasi fins al cim del turó MBM Història Aquesta antiga torre de guaita, del terme feudal del castell de Montsoriu, comunicava el castell amb un sector de la part baixa del terme…
Sant Esteve de la Costa (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent amb l’arc de pujada al campanar i el seu típic comunidor M Anglada Aquesta església parroquial queda dins d’un entorn rural on hi ha una concentració de masos sobre la vall de la Tordera, al vessant de ponent del massís del turó de l’Home, a una cota de 650 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG517219 Per arribar-hi cal prendre una pista asfaltada, però molt estreta i perillosa, que va de SantCeloni a Fontmartina passant per Mosqueroles El trencall és a prop del quilòmetre 7 MAB Història La parròquia de …
Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Marçal de Baix (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Fracassat monestir benedictí i una de les esglésies romàniques arquitectònicament més reeixides del Vallès Oriental M Anglada L’església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada de Sant Marçal de Baix, voltada d’una concentració de masos prop del poble de Mosqueroles, era en un lloc planer a 400 m d’altitud sobre el nivell de la mar, un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TD6532196 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny fins al quilòmetre 4, on hi ha una bifurcació que…
Bernat Martorell

Retaule dels Sants Joans (1400-52) de Bernat Martorell
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…
Pertegàs

Pertegàs, agregat de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella
Arenys de Munt
Arenys de Munt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona de contacte amb el Vallès Oriental i amb la Selva, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.
Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…
Carmen Atienza del Castillo

Carmen Atienza del Castillo
Arxiu Arc Sant Celoni
Esports de tir
Arquera.
Resident a Catalunya des del 1956, s’inicià al tir amb arc l’any 1986 amb un arc recorbat, tot i que la seva progressió fou amb l’arc de politges 1988 És l’única esportista estatal que ha aconseguit ser campiona d’Espanya en les quatre disciplines de tir amb arc recorregut de bosc 1988, tir sobre diana lliure 1994, tir de camp 1997 i tir en sala 1998 El 1999 fou distingida amb la placa de la federació catalana per aquesta gesta Fou campiona d’Espanya per equips formant part de l’Arc SantCeloni 2007 i vint-i-dues vegades campiona de Catalunya Aconseguí el rècord d’…
Joan de Copons i de Tamarit
Història
Comanador de Sant Joan.
Oncle de Ramon de Copons i de Grimau, durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa 1640 Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l’ajuda de les companyies de miquelets del capità Cabanyes El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l’hostal de la Grua, prop de SantCeloni
Rafael Ferrer i Fitó
Música
Compositor, violinista i director català.
Vida Format inicialment amb el seu pare, el 1923 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià amb Ll Millet, E Morera i E Toldrà, i el 1950 obtingué el premi extraordinari de composició Fou violinista de diferents formacions, com ara el Quartet Català, l’Orquestra Pau Casals, l’Orquestra de Cambra de Barcelona i, des de la seva fundació el 1943, de l’Orquestra Municipal de Barcelona A partir del 1962 ocupà el càrrec de concertino d’aquesta formació i el mateix any, després de la mort d’E Toldrà, en fou nomenat director Fou assessor musical de Radio Nacional de España 1948-…
Jaume Santamaria i Puig

Santi Santamaria
© Família Santamaria
Gastronomia
Cuiner.
Estudià dibuix tècnic L’any 1981 inaugurà al seu poble el restaurant El Racó de Can Fabes, que obtingué estrelles Michelin el 1988, el 1990 i el 1994, qualificació que fou el primer cuiner català a obtenir L’any 2000 aquest restaurant rebé quatre forquilles vermelles de la mateixa Guia Michelin Fou un important divulgador gastronòmic, i els seus plats partiren sempre de la tradició del país i d’un fort arrelament A més d’una collaboració setmanal a La Vanguardia 2001, publicà també en aquest diari el colleccionable La nostra cuina 2005, ambdós de gran ressò Organitzà exposicions i mostres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina