Situació
Vista de la part de ponent amb l’arc de pujada al campanar i el seu típic comunidor.
M. Anglada
Aquesta església parroquial queda dins d’un entorn rural on hi ha una concentració de masos sobre la vall de la Tordera, al vessant de ponent del massís del turó de l’Home, a una cota de 650 m sobre el nivell de la mar.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG517219.
Per arribar-hi cal prendre una pista asfaltada, però molt estreta i perillosa, que va de Sant Celoni a Fontmartina passant per Mosqueroles. El trencall és a prop del quilòmetre 7. (MAB)
Història
La parròquia de Sant Esteve de la Costa consta entre les més antigues, ja que ningú no dubta que és “et ad alio Sancto Stephano, in Montesigno”, que el 19 d’agost de 862 fou cedit pel rei Carles al seu fidel el comte Sunyer al pagus de Barcelona. En la donació va lligat el gran alou amb les dues parròquies de Santa Maria i de Sant Esteve de la vall de Palautordera. Potser a través d’aquest domini dels comtes d’Empúries-Peralada va passar al domini del monestir de Sant Quirc de Colera de l’Empordà; així consta en una butlla de confirmació de béns del monestir del 1219. Aquest domini o patronat de l’abat de Colera era encara viu el 1388. En època medieval és sovint citada com una de les parròquies del terme de les Agudes- Montseny i, després, del castell de Montclús. El 1279 consta com una parròquia de petites rendes. Amb la despoblació iniciada al segle XIV arriba a tenir el 1413 només 15 famílies o parroquians, per la qual cosa estigué unida temporalment amb Sant Julià del Montseny el 1503 i amb Santa Susanna el 1566. Aquesta darrera unió fou de molts segles de durada, i ben aviat Santa Susanna passà a ser una església filial de Sant Esteve de la Costa. L’església actual fou reconstruïda al segle XII i, més tard, modificada amb el campanar erigit el 1680, com també el bonic comunidor que té al costat. L’església ha sofert l’afegitó de dues capelles per banda al segle XVII i una sagristia l’any 1758. (APF)
Església
Planta d’aquesta església parroquial amb la capçalera trilobulada, modificada per la sagristia afegida a migjorn.
M. Anglada
Es tracta d’una llarga nau sensiblement rectangular, coberta amb volta de canó seguit. Antigament era encapçalada per tres absis de forma trilobulada. Avui dia ha quedat molt modificada pels additaments de les capelles laterals, dues d’elles cobertes amb arcuació i plementeria gòtiques, i dues més amb volta d’aresta. Quan es va fer la sagristia es va escapçar l’absis lateral de migjorn. Més tard, es va modificar aquest afegitó per donar una certa aparença d’haver recuperat la forma trilobulada del presbiteri. A l’absis central hi ha una finestra de doble esqueixada lleugerament descentrada i a l’absidiola lateral esquerra una finestra d’escletxa. Al final del mur de la nau, a migjorn, hi ha una altra finestra, de doble esqueixada, i finalment una d’escletxa a la façana de ponent. Una restauració última ha retornat els pocs elements romànics que quedaven. Des de l’exterior es forma un conjunt agradable de l’escala sobre una arcada a la façana de ponent, el campanar afegit amb coberta piramidal i la tanca del recinte que condueix a un bell comunidor construït el 1680.
Hi ha una obertura al costat de migjorn en la volta, visible només des de l’interior. Caldria esbrinar si es tracta d’un ull de bou al qual falten unes quantes peces de pedra. L’aparell, des de l’interior, resta totalment ocult, llevat de les parts baixes de l’absis i l’absidiola del costat nord i una petita part de la paret frontal sobre l’arc triomfal. A l’exterior és arrebossat en la seva major part, però s’entreveu l’aparell de petits carreus de pedra llosenca, molt irregular i ben ajustada. La coberta és de teula corba ceràmica amb un petit ràfec de llosa de llicorella.
Tot el conjunt està en bon estat de conservació i la clau es guarda a la rectoria de la Costa del Montseny. (MAB)
Bibliografia
- Martí i Bonet, I/1, 1981, pàgs. 109-117
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 42