Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Paul Hindemith
Música
Compositor alemany.
Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…
Aaron Copland

Aaron Copland
© Fototeca.cat
Música
Compositor nord-americà.
Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià orquestració i…
,
Jordi Cervelló i Garriga

Jordi Cervelló i Garriga
© Fototeca.cat
Música
Compositor, violinista i pedagog.
Formació Fill de Josep Cervelló , s’inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment 1948-52 feu cursos de perfeccionament en la tècnica del violí amb Joan Massià i Prats , i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano En 1957-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb JM Roma 1962 Estil i…
,
Guerau Gener
Art gòtic
Santa Isabel cuidant malalts acompanyada de les seves serventes, al retaule de Sant Bartopmeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona, obra de Guerau Gener Bartomeua Bou, vídua del noble Francesc de Santcliment, encarregà aquest retaule a Guerau Gener el 1400 Inicialment es va collocar en una capella del claustre de la catedral i més tard es traslladà a una altra de l’interior Segons la Llegenda àuria , Isabel d’Hongria, casada amb Lluís IV, landgravi de Turíngia, era molt caritativa i fundà un hospital de pobres i malalts, que cada dia visitava dues vegades, escena que recull la pintura…
Jordi

Estàtua eqüestre de sant Jordi, dibuix d’Andreu Aleu i Teixidor
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià oriental, martiritzat probablement a Lydda (actualment Lod, Israel), l’antiga Diòspolis dels grecoromans.
La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…
Paul Marie Théodore Vincent d’Indy
Música
Compositor, professor i teòric francès.
Vida Fill d’una família aristocràtica de tradició militar, fou educat en un ambient d’estricta moralitat per la seva àvia paterna Aquesta, juntament amb el seu oncle Wilfrid d’Indy compositor i alumne de C Franck, l’inicià en l’estudi de la música A l’edat d’onze anys rebé lliçons de piano de L Diémer i AF Marmontel, i a partir del 1865 amplià la seva formació amb estudis d’harmonia amb A Lavignac, amb qui posteriorment treballà l’orquestració Tot i l’oposició del pare, que volia dirigir la seva carrera cap als estudis de dret, Vincent d’Indy estava decidit a dedicarse a la música, i ja el…
Anton Friedrich Wilhelm von Webern
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Vida Inicià els seus estudis musicals en la infantesa El seu primer mestre de música fou Edwin Komauer, de qui rebé classes de piano i violoncel Ja adolescent, feu les primeres incursions en el terreny de la composició L’any 1902 ingressà a la Universitat de Viena, on estudià musicologia amb Guido Adler, i parallelament continuà la seva formació musical, amb cursos d’harmonia i contrapunt i perfeccionant el piano i el violoncel Es doctorà el 1906 amb una tesi sobre Hendrik Isaac Durant aquests anys escriví, entre altres composicions, diverses obres per a piano sol i una peça per a gran…
L’esgotament i la regeneració dels italianismes
Art gòtic
Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
trombó

Trombó contralt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes cromàtiques Consisteix en una trompeta de registre greu, llarga i estreta, amb els extrems doblegats que se superposen al centre En la seva forma més característica, té una colissa per mitjà de la qual l’instrumentista pot modificar a voluntat la llargària del tub acústic Altres models, però, disposen de mecanismes amb vàlvules de pistó Morfologia i tècnica El so és generat a partir de la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot…