Resultats de la cerca

Castellar de la Ribera Sant Andreu de Clarà Sant Pere de Castellar Santa Magdalena de les Tàpies Santa Magdalena de Vilaprinyó Sant Julià de Ceuró Santa Margarida de Pampe Santa Maria Savila Santa Eulàlia de Castellar Santes Creus Clariana de Cardener Sant Serni de Clariana Sant Martí de Joval Sant Pere d’Hortoneda Sant Ponç o Sant Ponç de Joval Santa Àgata Sant Miquel de Clariana Santa Maria de la Ribera Santa Constança Santa Maria de la Torre Sant Salvador de Golorons La Coma i la Pedra Sant Serni de la Pedra Sant Lleïr de Casavella Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Julià d’Argelaguer Sant…

Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori…

Situació Dos detalls de les importants ruïnes d’aquest primitiu establiment cistercenc ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La granja cistercenca fou construïda al centre de la Plana d’Ancosa, altiplà que s’estén a l’oest del puig Castellar Les restes de la granja són a un centenar de metres de la casa moderna d’Ancosa Mapa 35-16419 Situació 31TCF752928 Des de la Llacuna, hem d’agafar la carretera de Torre-bosqueta Abans d’arribar a aquest poblet, surt a mà dreta una pista que baixa fins al torrent, s’enfila cap al mas de les Clotes, puja al coll del Corral i mena a la casa d’Ancosa El jaciment és…

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…

Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…

Situació i presentació Està situat al sector meridional del pla de Lleida i limita amb els municipis de Lleida al N, Albatàrrec a l’E, Alfés al SE, Sunyer al SW i Sudanell a l’W S'estén al marge esquerre del Segre i s’allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, que forma en part el límit sud-occidental Travessen el sector planer proper al Segre el canal d’Urgell que desguassa en aquest riu dins el terme, l’antiquíssima séquia de Torres i el canal de Seròs És ací, a la zona alluvial fèrtil propera al riu, on es localitza el regadiu La part meridional del terme, accidentada pels…

Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i religiosa sempre…

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…

Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix laRibera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment…