Resultats de la cerca

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic

Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske 'Màscares negres',…

Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara Roma, Londres…

Es dedicà a l’estudi de funcions reals de variable real, camp en què demostrà diversos resultats bàsics

Fou campió olímpic a Roma 1960 del pes wèlter, campió d’Europa dels pesos mitjans 1965, 1967 i 1968-70 i campió del món del pes lleuger 1965

Els Piccard quin parell No en tenien prou amb les muntanyes més altes d’Europa, van voler anar més amunt No es resignaren amb un país sense mar, van voler explorar els fons abissals Germans bessons, suïssos i enginyers, els Piccard —Auguste 1884-1962 i Jean Felix 1884-1963— han estat els humans que, abans de l’era espacial, més s’han acostat, pels dos extrems, als límits físics de la biosfera El que els entusiasmava, de ben joves, eren els aeròstats Auguste Piccard havia estat el primer a tastar el gust del vol lliure en globus aerostàtic, però Jean Felix el seguí aviat A partir del 1926, el…

Emprà el nom artístic d' Amèlia Muñoz de Cappa Estudià a Milà, i debutà a Trieste el 1844 Actuà a Barcelona, a València i a Madrid El 1847 passà al Teatre Imperial de Peterburg com a prima donna En casar-se, amb el director d’orquestra JACappa, es retirà però reaparegué el 1852, i cantà a França, Alemanya, Itàlia i Bèlgica amb un repertori d’òperes italianes de Rossini, Bellini, Donizetti i Mercadante, entre altres

Debutà 1911 a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen Actuà sovint al Teatre Principal de València 1913-14 i al Tívoli i al Liceu 1916-17 de Barcelona assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda 1917 i a Trieste amb Otello Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar 1918 i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia El seu germà Jaume Elias 1891-1968 fou també tenor

Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante

S’inicià al Club Patí Reus i participà per primer cop en una competició federada el 1972 Fou subcampiona d’Europa júnior a Espinho 1978 i medalla de bronze en les Copes d’Europa de Hanau 1978 i Venècia 1979 Participà en els europeus de Rotterdam 1979, Trieste 1980, Stuttgart 1981 i Venècia 1982 i en els Mundials d’Altenau 1979, Bogotà 1981 i Bremerhaven 1982 Fou escollida dues vegades millor esportista catalana per la Generalitat de Catalunya 1980, 1982 Rebé la medalla de plata al mèrit de la federació espanyola 1982 Un cop retirada inicià la seva etapa com a entrenadora També és…