Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
la Pietat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Pietat) del municipi de Tuïr (Rosselló), al N de la vila.
És obra gòtica, del s XV
Honorat Ciuró
Historiografia catalana
Historiador, literat i eclesiàstic rossellonès.
Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la casa els comptes…
Josep Balanda i Sicart
Literatura
Història del dret
Jurisconsult, professor i literat.
Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el…
,
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…
Urtx

Escut dels Urtx
Llinatge feudal probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.
Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins el 1130 Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx Un dels primers personatges documentats és Galceran I d’Urtx mort vers el 1173, senyor d’una part de Jóc, d’Urtx i de Naüja, que el 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbò la…
Convent de Santa Clara (Perpinyà)
Art romànic
El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults…
Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
Dipòsit documental format pel conjunt d’arxius històrics i administratius del Rosselló i la Cerdanya reunits d’ençà de la Revolució Francesa i organitzats metòdicament el 1910.
Conté unes sèries històriques i administratives, alguns arxius municipals Vinçà, Cotlliure, Osseja, Vernet, Ceret, Prats de Molló, Tuïr, inclòs el de Perpinyà actualment en dipòsit, i els arxius hospitalaris Entre les sèries històriques figuren els fons procedents de la procuració reial de Mallorca, dita després de Rosselló i de Cerdanya 845-1660, del Consell Sobirà del Rosselló s XVII i XVIII, de l’almirallat de Cotlliure 1691-1790 i de la intendència del Rosselló 1660-1790 i del País de Foix 1716-84 de la Universitat de Perpinyà 1350-1790 un fons notarial 1261-1850 els fons del…
Grup Rossellonès d’Estudis Catalans
Associació creada a la fi del 1960 amb la finalitat de divulgar la llengua catalana, mantenir-ne i desenvolupar-ne l’ús al Rosselló, generalitzar l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i assegurar l’aplicació i la millora de la llei Deixonne (del 1951) sobre el seu ensenyament.
Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de…
Recinte fortificat de Forques
Art romànic
Situació Portal del recinte que s’obria al centre del costat meridional ECSA - A Roura Forques és a la riba dreta del Rard, prop de la carretera de Tuïr a Ceret Les restes del recinte fortificat del castell de Forques són a tramuntana del nucli urbà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 7,2” N - Long 2° 46’ 58,2” E Es pot arribar a Forques per diferents itineraris Per la carretera D-615 a partir de Tuïr, per la D-25 des de Trullars i per la D-2, a partir de Vilamulaca PP Història El lloc de Forques fou venut, el 30 de juliol del 844, per Argilà, fill del difunt comte…
Vila i castell de Vivers
Art romànic
La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina