Resultats de la cerca

Fill primogènit de Ramon I d’Arquer i de Brianda de Perellós, faïdits exiliats en terres catalanes després de la desfeta occitana Casat amb Brunissenda de Goscons 1266, senyora d’importants feus al Maresme i al Vallès Oriental, són l’origen del llinatge dels Arquer de Goscons Pere III aportà al cabal matrimonial un conjunt de peces votives de gran valor, conegut documentalment com Thesaurus Gosconensis Igualment, impulsà la reforma de la força de Goscons realitzada a finals del segle XIII

Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual  18° de Latitude Sud És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française En…

Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter nacional» que…

Introduí el rugbi de tretze al Rosselló i a França 1934 Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, fou campió de França la temporada 1910-11

És autor de Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909, L’abbaye de Saint-André-de-Sureda 1911, La seigneurie du Vernet 1947 i Le mystère de la Crèche

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Vida i obra Home d’ensenyament, començà la carrera al Collegi de Perpinyà el 1841, i continuà a Bedarrius, Pau i Tolosa Fou nomenat catedràtic de retòrica al lycée de Montpeller el 1854 L’any 1859 fou nomenat catedràtic de literatura antiga a la Facultat de Lletres d’Estrasburg A partir del 1862, tornà a Montpeller, on ocupà, fins a la seva mort, la mateixa càtedra Fou pioner en els estudis sobre la llengua catalana a la Catalunya del Nord El seu Essai sur l’histoire de la littérature catalane , editat a París el 1857, fou un dels primers estudis filològics sobre literatura catalana, escrit…

Vida i obra El 1916 creà la revista La Côte Vermeille, revue mensuelle, religieuse, historique et littéraire des paroisse du doyenné d’Argelès Publicà monografies i articles en les revistes locals, especialment sobre la regió rossellonesa d’Argelers, entre les quals destaquen Le culte de l’Immaculée Conception chez les catalans 1908 Le Val de la Pava ou la chapellenie majeure d’Ultrera et la seigneurie de la Pava 1916 L’abbaye de St-André de Sureda, etude historique 1916 Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909 “L’antique cathédrale d’Elne”, Guide annuaire du “Roussillonnais” 1908…

Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també castells ara llenguadocians…

Vida i obra Collaborà amb el negoci del seu pare, que era contractista d’obres 1928-35, i després fou secretari a l’Ajuntament de Palaldà 1935-42 i al dels Banys d’Arles 1942-44 De formació catòlica tradicional, carlista i nacionalista, milità de jove a l’Association Catholique de la Jeunesse Française i a la Ligue d’Action Française de Charles Maurras El 1930 es casà amb una jove barcelonina i esdevingué un convençut defensor del catalanisme, en un període en què es concretava la renaixença política catalana amb la instauració de la Generalitat de Catalunya, i milità activament en el si del…