Resultats de la cerca

S'especialitzà en patologia equina Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-70 És autor de Veterinaria práctica 1963 El seu germà Josep Martí i Morera Llorac 1898 — Barcelona 1987, metge especialitzat en hidrologia París 1933, dirigí el Balneari deVallfogonadeRiucorb 1934-…

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al…

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12…

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú

Jesuïta, ocupà diversos càrrecs i fou visitador apostòlic del Japó i de les Filipines Es feu famós pel fet d’haver creat a Barcelona l’anomenat Cottolengo del Pare Alegre Jacint Alegre i Pujals , inspirat en el de Torí, i per haver impulsat la creació d’uns altres dos a València i a Las Hurdes Extremadura

Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra

En 1937-40 combaté en la Guerra Civil Entre el 1940 i el 1942, entre altres feines, féu de mestre interí a VallfogonadeRiucorb L’any 1943 començà a treballar com a administratiu al Club Gimnàstic de Tarragona i el 1946 cofundà el Club d’Escacs Tarragona i participà en diversos torneigs entre el 1951 i el 1954 De formació autodidàctica, com a historiador s’especialitzà en demografia, economia, urbanisme i societat de Tarragona És autor, entre d'altres obres, d' El Corregimiento de…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat pels contraforts…