Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Prades
Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el…
baronia de la Pobla de Benferri
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb facultat reial, el 1632 per Jeroni de Rocamora i Tomàs, primer marquès de Rafal, senyor de Benferri i de la Pobla de Rocamora, veí d’Oriola.
Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo
lliga de Tudela
Història
Aliança formada per Joan II de Catalunya-Aragó, per tal d’intervenir en els afers de Castella, contra Beltrán de la Cueva i el rei Enric IV (1460).
En formaven part, entre d’altres, l’almirall Fadrique Enríquez, l’arquebisbe de Toledo, Alonso Carrillo, el marquès de Santillana i el de Villena
Chinchilla de Monte-Aragón
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat al SE de la ciutat d’Albacete.
Hi ha agricultura de secà cereals, vinya i ramaderia La vila de Chinchilla, que fou cap del marquesat de Villena, conserva nombrosos edificis gòtics i renaixentistes
Belmonte
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, drenat pel Zàncara i el Caude.
Hi predominen l’agricultura de secà i la ramaderia boví i porcí La vila és emmurallada i conserva un castell del s XV fet construir pel marquès de Villena
Banc Ibèric (1881-1884)
La constitució El Banc Ibèric es constituí a Barcelona el 5 de novembre de 1881 L’objectiu social era “ auxiliar directamente con sus recursos a todas las clases industriales de España y a la vez atender también al servicio del comercio, como poderoso auxiliar que es de la industria ” art 2 dels estatuts Un objectiu general, per tant, però clarament més enfocat a la inversió en negocis que a les operacions comercials El capital subscrit és importantíssim 50 milions de pessetes Com era tradicional, el capital realment desemborsat en el moment de la subscripció és molt menor el 25%, o sigui 12,…
cobla maridada
Literatura
Forma especial de rima antiga, obtinguda en els finals de versos parells per la successió de les formes plana i aguda (clara, clar; sola, sol) d’una mateixa paraula.
N'és un exemple la Cobla tramesa a Enric de Villena , de fra Besset Astres no us fuig, pus tant sabers se planta,/senyor mot aut, en vós que defait plant
Rafael Alemany i Ferrer
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb altres…
regió d’Oriola
Regió del País Valencià, de parla castellana.
Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que atreu…
Beneixama
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Beneixama.
El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població activa La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina